Llei i ordre

Escolta aquí l'article de Carme Colomina

ESTATS UNITS. Donald Trump ha aixecat un altre mur. Una tanca gegant envolta la Casa Blanca, convertida en búnquer d’un poder autocràtic i refugi d’un president, autoproclamat garant de “la llei i l’ordre”, que amenaça amb enviar l’exèrcit contra la gent. El president de la confrontació ja té el seu adversari definitiu: l’Amèrica revoltada contra les desigualtats, el racisme i la violència d’un sistema que ha instituït que no totes les vides valen el mateix.

Però Trump ha decidit edificar la seva estratègia electoral sobre el manual del caos. Qualsevol crítica, contradicció o explicació que no concordi amb la ficció mental en la qual viu el president dels Estats Units és una amenaça. Els manifestants són “criminals”, “assassins” o “terroristes”, i l’Amèrica blanca que va entronar Trump, descreguda del poder federal i ressentida per una realitat social que viu com una amenaça, veu aquests dies, hora a hora, les imatges de violència que es repeteixen en algunes cadenes de televisió.

El xoc de relats també es fortifica. Donald Trump va enviar, dilluns passat, la policia a dispersar amb gasos lacrimògens la multitud que es manifestava pacíficament davant la Casa Blanca perquè ell -i la seva filla i assessora, Ivanka, equipada amb un bolso de més de 1.500 dòlars- pogués travessar el carrer i fotografiar-se, amb la Bíblia a la mà, davant una església que no va trigar a renegar de la manipulació barroera del president. Trump parla de caos per defensar el seu nucli més íntim de poder. Parla de seguretat, però criminalitza i amenaça manifestants pacífics.

HONG KONG. Fa només uns dies, enmig de la indignació i les protestes als Estats Units, el departament d’Estat va demanar a totes les “persones amants de la llibertat” que exigissin responsabilitats a la Xina per voler imposar una llei de seguretat nacional a Hong Kong. Immediatament després, un funcionari xinès contestava aquestes declaracions amb un tuit que deia “ I can’t breath ” [No puc respirar], el crit de George Floyd mentre un policia l’asfixiava amb un genoll pressionant-li el coll.

Cinismes del poder. La violència d’estat d’uns és la coartada d’altres. Els manifestants han tornat als carrers a Hong Kong, després del llarg parèntesi obligat pel confinament del coronavirus, que no ha aturat, però, l’ofensiva del règim xinès. Milers de persones, més del 40% de les quals estudiants, han estat arrestades a Hong Kong durant aquest últim any. Ara Xi Jinping torna a la càrrega. Una nova reafirmació interna de la seva voluntat de domini sobre l’antiga colònia i un avís a l’exterior de l’agressivitat amb què s’aplica aquest poder.

LÍBAN. L’autoritarisme se sent reforçat. Però el malestar general també ha acumulat greuges. El tancament imposat pel coronavirus ha multiplicat vulnerabilitats que ara, amb el relaxament del confinament, tornen a manifestar-se. Dissabte centenars de libanesos d’arreu del país es van concentrar a Beirut per protestar contra el govern. Reclamaven eleccions anticipades, una justícia independent i acabar amb la corrupció. L’economia del país està en caiguda lliure. El tancament dels comerços per la pandèmia accelera el col·lapse i pràcticament el 60% de la població viu sota el llindar de la pobresa. La repressió policial no ha pogut evitar que els libanesos tornin al carrer. Com els gasos lacrimògens tampoc van evitar les protestes de fa unes setmanes a Bolívia de gent que cridava que no en tenen ni per menjar, ni a Xile, a l’Equador, a l’Índia o a Kènia.

L’excepcionalitat del coronavirus no ha fet més que agreujar la situació prepandèmia, en les desigualtats i en els abusos de poder. El parèntesi de la quarantena s’acaba i el món està desbordat.