Mordasses
DETENCIONS. Loup Bureau va aterrar aquest diumenge, poc abans de les nou del matí, a París “cansat” i “alleujat de tornar a casa”, després de 51 dies detingut a Turquia, acusat de pertinença a organització terrorista. Amb 27 anys, Bureau s’havia convertit en el tercer periodista francès empresonat a Turquia en menys d’un any quan, el 26 de juliol, en un control a la frontera turco-iraquiana, la policia li va trobar fotos seves acompanyat de combatents kurds sirians. Eren fotografies d’un reportatge que havia fet l’any 2013. “Erdogan tenia la clau del pany”, denunciava Reporters Sense Fronteres, i ha calgut una negociació directa del ministre d’Afers Estrangers francès per garantir-ne l’alliberament.
Turquia s’ha convertit en el país del món amb més periodistes empresonats. N’hi ha uns 164, segons càlculs d’organitzacions internacionals. Des de fa mesos, a més, el poder repressiu de Recep Tayyip Erdogan no es limita als confins del territori ni del passaport turc. Les purgues assenyalen ciutadans europeus a Turquia i turcs residents a l’Europa comunitària. És per això que Hamza Yalçin continua a la presó de Can Brians. El periodista suec d’origen turc va ser detingut a l’aeroport del Prat el 3 d’agost quan anava a agafar un vol cap a Londres. Els qui el coneixen no s’expliquen aquesta detenció, ni les acusacions de terrorisme contra un home que va haver de marxar de Turquia per la seva defensa dels drets civils i polítics. Com tampoc s’explica el paper discret de l’ambaixada sueca a Espanya davant la detenció d’un ciutadà seu, a qui havien concedit l’asil polític i la nacionalitat, en mans de la justícia d’un altre país comunitari i en virtut d’una ordre de cerca i captura que el govern d’Erdogan havia enviat a l’Europol.
La justícia espanyola també ha prohibit abandonar l’Estat a l’escriptor Dogan Akhanli, un altre dels assenyalats per Erdogan, que viu exiliat a Alemanya des dels 90 després d’haver passat ja per les presons turques. Les vacances amb la seva dona en un hotel de Granada van acabar en detenció, tot i que, en aquest cas, les autoritats alemanyes van aconseguir-ne l’alliberament immediat. “No em podia imaginar que algun dia a Europa em tornarien a tancar en una cel·la”, va declarar Akhanli.
COMPLICITATS. La justícia espanyola ha de decidir si extradeix dos ciutadans comunitaris a un país denunciat per tortures i violacions dels drets humans. Han engarjolat dos intel·lectuals crítics en virtut d’un mecanisme de la Interpol que ha estat denunciat recentment pel Consell d’Europa perquè “pot provocar serioses violacions dels drets humans”, i que molts països de la UE prefereixen obviar.
“Seria horrible que Turquia aconseguís empresonar gent a l’altra punta d’Europa perquè alcen la veu contra el president Erdogan”, ha dit el ministre d’Exteriors alemany. Espanya no és Turquia però li fa la feina bruta.
“Si Espanya extradeix Hamza Yalçin serà còmplice de les violacions dels drets humans que es cometen a Turquia”, ha advertit l’Institut Internacional de la Premsa. Còmplice de la censura i de la persecució de la llibertat d’expressió. Còmplice d’un exercici del poder autocràtic i repressor.
DISSENSIONS. Les autoritats espanyoles tenen un problema greu amb la llibertat d’expressió. És per això que es pot condemnar a un any de presó una estudiant d’història que va fer acudits sobre la mort de Carrero Blanco; que s’engarjola titellaires per treure un rètol amb un “Gora Alka-ETA” enmig d’una representació; que se sanciona periodistes per preguntar o enregistrar una detenció i penjar-la a Twitter; que es prohibeixen mítings que defensen idees polítiques pacífiques i avalades pel dret internacional, o que s’envia les forces de seguretat a fer entrades intimidatòries a les redaccions de mitjans de comunicació.
Amnistia Internacional ha denunciat que la llei mordassa, fruit de l’última reforma del Codi Penal, inclou “restriccions injustificades” al dret de la llibertat d’informació, expressió i reunió. L’ONU ha criticat l’ambigüitat d’alguns conceptes i l’ampli marge de discrecionalitat que això proporciona a una llei repressiva. La dissensió i el qüestionament de l’ statu quo espanten.
