Al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, se’l coneix en algunes capitals europees com el Putin dels Balcans. Deliris imperialistes, poder absolut, corrupció pública per comprar lleialtats, violacions de la llibertat d’expressió, persecució de l’oposició política i d’organitzacions no governamentals i desafiament als seus socis europeus. Aquesta és l’Hongria d’Orbán. L’Hongria que en les últimes eleccions legislatives, europees i municipals ha acabat de consolidar un escenari de partit únic en què els conservadors de Fidesz regnen en solitari i amb una majoria aclaparadora. És per això que Orbán es permet collar cada cop més els hongaresos i ignorar del tot les decisions de la Unió Europea. Hongria s’ha negat a sancionar Rússia pel conflicte d’Ucraïna, contra l’acord a què van aprovar els Vint-i-vuit. Ha menystingut els advertiments de Brussel·les sobre l’expansió de la gasista Gazprom pel territori comunitari, perquè l’empresa energètica estatal hongaresa està decidida a vendre al gegant rus part de les seves inversions als Balcans. Hongria era, a més, un dels països interconnectats amb Ucraïna que havia d’enviar gas cap a Kíev per ajudar a compensar que els russos els haguessin tancat l’aixeta. Al setembre, després d’una visita del cap de Gazprom, Orbán va decidir suspendre aquest subministrament al·legant que necessitava augmentar les seves reserves.

L’últim desafiament a les directrius comunitàries ha sigut l’autorització per construir la part del gasoducte que ha de travessar el seu territori, el South Stream, una de les ninetes dels ulls de Putin. Una nova extensió del seu poder energètic que ja abraça el continent pel nord (per Alemanya) i ara també es vol desplegar pel sud (pels Balcans), i rebaixar així el pes geoestratègic d’Ucraïna com a territori de pas.

Orbán s’ha convertit en un dels aliats més fidels de Vladímir Putin a la Unió Europea mentre exerceix també de veu díscola a Brussel·les, de receptor net d’ajuts comunitaris i de soci de l’OTAN. Juga a l’Est i a l’Oest. Washington ha començat a aixecar el to, molt més del que ho fa la Unió. La setmana passada, després que milers de persones es manifestessin a Budapest per denunciar la corrupció de la cap de l’agència tributària, els Estats Units van prohibir l’entrada a aquesta responsable de fisc hongarès i cinc persones més de l’administració Orbán.

A mesura que el panorama polític hongarès s’ha anat debilitant i l’oposició s’ha fet cada cop més irrellevant, la protesta social ha pres el relleu de la lluita contra el govern. “En paral·lel al declivi general del partit liberal i l’esquerra, hi ha hagut un increment dels moviments socials i de l’activisme al carrer”, explica la investigadora Erin Marie Saltman. Els hongaresos han deixat de creure en la política però no en la seva capacitat de mobilització. A finals d’octubre, 100.000 persones es van manifestar a Budapest contra la intenció del govern d’imposar una taxa a l’ús d’internet. Va ser una de les protestes més nombroses dels últims anys al país i Orbán es va veure obligat a fer-se enrere.

Al centre d’Europa hi ha un règim semitotalitari, una “democràcia defectuosa”, com l’anomenen alguns experts, una “democràcia dirigida”, segons el Consell d’Europa, i la Unió Europea és incapaç de fer-hi res. Ni per defensar els drets fonamentals de la UE, ni per defensar els milers d’hongaresos, que ja sembla que no esperen gaire de Brussel·les.