El 31 d'octubre passat Agustín Rossi va rebre una trucada al seu despatx del ministeri de Defensa. Era el cap de les forces aèries argentines. Al soterrani de l'edifici Cóndor, la seu central d'aquesta divisió a Buenos Aires, hi havien trobat dues caixes fortes oblidades amb documentació inèdita de la dictadura militar. Van haver d'esbotzar els armaris encastats a la paret per poder endinsar-se durant tres mesos en el relat oficial d'aquells que el 1976 van començar a dissenyar lleis, van escriure llistes negres, van aniquilar l'oposició i van imaginar un pla per aconseguir consolidar el seu poder fins més enllà de l'any 2000.

El peronista Rossi, que només portava uns mesos en el càrrec, explica la impressió que va sentir en veure perfectament ordenades les 280 actes oficials de les 280 reunions que va celebrar la Junta Militar. Eren les transcripcions exactes amb les paraules i la firma del general Jorge Rafael Videla, d'Emilio Massera i d'Orlando Agosti. Contenien la llista d'artistes, intel·lectuals i periodistes considerats "perillosos" en una gradació de la "fórmula 1" a la "fórmula 4", segons la seva "identificació amb la ideologia marxista". El dit de la dictadura hi assenyalava la cantant Mercedes Sosa, l'escriptor Julio Cortázar, els actors Héctor Alterio i Federico Luppi, entre d'altres, i els impedia treballar al seu país. "Ara tenim un relat absolutament integral", el fil conductor dels fets, els moments i els espais determinats de la memòria que s'han anant recuperat durant aquests 30 anys –deia el ministre argentí dimarts a Barcelona–. "Ara sabem què pensaven de veritat".

Rossi va presentar aquesta setmana a la Casa Amèrica Catalunya una reproducció de bona part d'aquests 1.500 documents que dormien a l'edifici Cóndor. Els originals es poden consultar a la biblioteca de les forces aèries argentines i hi ha una pàgina web amb tots els PDF perquè tothom hi pugui tenir accés. "La construcció de la memòria és un procés –explica Rossi– i cada informació nova que apareix ens retroalimenta en l'esperança del que encara falta".

La memòria dels desapareguts

L'Argentina no ha renunciat mai al nom i a la memòria dels seus desapareguts. Des dels primers passos de la presidència de Raúl Alfonsín, amb la seva ordre de jutjar les tres juntes militars que van governar el país des del cop d'estat del 1976 fins a la guerra de les Malvines. Ini tan sols durant les lleis de punt final o els indults decretats pel president Carlos Menem. "Els intents de clausurar artificialment la recerca de la veritat al nostre país han fracassat. Sempre hem trobat els mecanismes per continuar avançant", afirma Rossi amb orgull.

Hi pot haver democràcia sense assumpció del passat? "Sí, però seria una democràcia incompleta", respon el ministre. Amb tots els seus entrebancs, el procés de justícia transicional argentí és un model per a altres països on hi ha hagut desaparicions forçoses. "La transició espanyola és incompleta?", li pregunto a Rossi. "No opinaré sobre qüestions internes d'un altre país, i menys d'Espanya –s'escapa–, però el que reivindico és el que nosaltres hem fet com a govern, que em sembla que és el que cal fer".

Les fosses espanyoles

Les associacions de memòria històrica espanyoles calculen que encara hi ha entre 80.000 i 114.000 desapareguts en alguna de les més de 2.000 fosses comunes que s'han aconseguit localitzar fins ara a l'Estat. A més dels milers de combatents republicans sense identificar enterrats al Valle de los Caídos.

L'Argentina ha obert una causa judicial per les víctimes del franquisme, cosa que els pactes de silenci de la Transició i la no assumpció del passat per una part de la política i la societat espanyola encara no han permès fer a l'Estat. Són els episodis que els guanyadors de la guerra van voler esborrar i que la Transició va preferir deixar enrere.
"Que el cap de les forces aèries m'avisés immediatament aquell 31 d'octubre demostra que estem davant d'unes forces armades que miren cap al futur en comptes d'estar ancorades en el passat", destaca Rossi. "No calia ni tan sols que em mentís, si s'hagués limitat a no dir-me res, jo ni tan sols sabria que existeix aquesta documentació", explica el ministre de Defensa. Cada cop queden menys espais per a la impunitat dels que van desplegar una de les repressions més brutals a l'Amèrica Llatina de les últimes dècades. Fins a 30.000 desapareguts (tot i que el debat sobre la xifra real continua obert). Hi ha mares que encara no saben com van morir i on estan enterrats els seus fills, i àvies que encara busquen els seus néts. El passat és imprescindible per saber qui som, i l'Argentina no ha tingut por de reconstruir la seva memòria.