21/10/2018

De Ronaldinhos i Bolsonaros

3 min
Una pancarta contra Bolsonaro que denuncia la campanya feta a través de WhatsApp.

PÈNDOL. Ronaldinho i Rivaldo creuen que Jair Bolsonaro garantirà “un Brasil millor”. El Gaúcho (com en deia en Puyal) de Porto Alegre, convertit en ídol milionari, vol sobretot seguretat. La seva seguretat. Rivaldo ho justifica dient que el vot és per triar un president i no els valors que ensenya la família. Com si al govern no hi hagués doctrina. Volen un home fort. Aquest és el valor que compta. Si redueix la criminalitat tant se val que sigui un racista contrari que les seves filles vagin amb negres perquè “no estan ben educats”. Un candidat masclista, que ha fet campanya de l’homofòbia i la tortura, i ha utilitzat la mentida i les notícies falses per atacar els rivals. Un partidari del control de natalitat per als pobres. La major part de la població del Brasil es planteja votar avui per un home que els odia. El pèndol de la política bascula ara cap a l’extrema dreta. El club del cabdillisme revengista s’amplia. No és un canvi de lideratge, sinó de model.

RETROCÉS. L’informe de la fundació alemanya Bertelsmann sobre la governança al món, que s’acaba de publicar, diu que el 2018 el nivell dels estàndards democràtics ha seguit baixant. Als països més industrialitzats es viu una recessió, sobretot en termes de llibertat de premsa. Hongria, Polònia, Turquia, Mèxic i els Estats Units estan entre els 19 països de l’OCDE on més s’ha deteriorat la qualitat democràtica: violacions de l’estat de dret, intervencions massives de l’estat per controlar el poder polític i social, incerteses judicials i presidències “erràtiques” com la de Donald Trump.

Espanya surt en aquest rànquing de la qualitat democràtica en el lloc 25 (de 41), molt per sota de les repúbliques bàltiques, Portugal, els Estats Units o la República Txeca, i dos punts per sota que el 2014. Segons la Fundació Bertelsmann, “la violència policial exercida per impedir el referèndum sobre la relació política entre Catalunya i la resta d’Espanya, que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional, va perjudicar internacionalment la imatge del país”. L’informe també recull “la discussió” sobre els “poders sense precedents atorgats” a Rajoy per l’aplicació de l’article 155, que alguns, com “el defensor del poble català”, van considerar “abusiu”.

POLARITZACIÓ. Però el que crida més l’atenció de l’estudi és que aquest deteriorament compta amb la connivència d’una part important de la població. A Polònia, la confiança en el govern ha pujat del 19% del 2007 al 50% de l’any passat. Més de la meitat dels turcs (un 59%) declaren que confien en Recep Tayyip Erdogan. I la confiança dels hongaresos en el govern de Viktor Orbán ha anat pujant gradualment del 25% del 2007 al 38% del 2017.

Del Brasil a Rússia, dels Estats Units a les Filipines, l’Índia o Hongria, el populisme d’aquests autoproclamats homes forts és, cada cop més, una oferta camaleònica, que fracciona la realitat entre uns suposats ells i nosaltres, explota la postveritat i ofereix retòriques emocionals i principis d’ordre per crear una comunitat lleial al líder. Els Bolsonaros de torn han identificat un buit en la política o en la societat dels seus països i l’han omplert. En aquest buit hi acaben confluint votants diversos, com a resposta a un malestar de vegades sobredimensionat o a les pors individuals. Ronaldinhos de torn, partidaris d’un determinat ordre per sobre de la defensa dels drets.

La política es fragmenta i s’intensifica la línia divisòria entre aquells que aproven la gestió del seu govern i els que s’hi declaren fortament contraris. La polarització partidista s’escampa arreu i cada vegada és més difícil trobar consensos per a reformes socials. En el món de la “campanya permanent” i la mentida gratuïta el compromís és per als derrotats.

stats