30/09/2018

Transformació en femení

3 min
Manifestació d’aquest dissabte de l’#EleNao a São Paulo.

DENÚNCIA. Dues diplomàtiques europees -l’ambaixadora i la seva mà dreta en una de les delegacions de la UE a Sud-amèrica- es reuneixen amb el president del Senat d’aquell país. És una trobada oficial amb les càmeres de televisió filmant, però l’home insisteix a saber quina és la situació personal de les dones. Casades? Fills? I immediatament li diu a la més jove: tu el que has de fer és treballar menys i posar un home a casa, que viuràs més feliç. Res que no haguem sentit milers de vegades. El comentari fa somriure els altres quatre que hi ha a la sala. Amb les imatges de l’encaixada de mans, adeu i cap a promocionar-se a una altra banda. La dona, perplexa, protesta davant l’ambaixadora, que li diu que aquestes coses van amb la feina. Cap comentari. Humiliació empassada. “Em va decebre més el comentari de la meva cap que el del polític”, em diu la jove diplomàtica.

La tolerància s’esgota. La protesta flueix cada vegada més global. La denúncia s’alça des de l’elit fins al carrer. La vergonyosa sessió de confirmació de Brett Kavanaugh com a jutge del Tribunal Suprem revela un debat emocional, cultural i ètic. Destapa comportaments abusius consolidats durant dècades. No va només de sexe. Va d’humiliació i sotmetiment, de prepotència i d’impunitat compartida des dels poders de l’estat. Alimenta la divisió política i social i amenaça encara més un president amb el seu propi historial de denúncies i comentaris, com a mínim, sexistes.

El nombre de dones inscrites com a candidates al Congrés a les pròximes eleccions de mitja legislatura als Estats Units va créixer a un ritme rècord des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. El president que diu que a ell també li “passa molt” això que l’acusin ha desfermat la base anti-Trump, però, fins i tot si la majoria de candidates (predominantment demòcrates) aconseguissin l’elecció al novembre, el Capitoli continuaria sent masculí.

INDIGNACIÓ. La protesta desborda el Brasil. L’#EleNao (Ell no) dels milers de dones contra el candidat d’extrema dreta que encapçala els sondejos de les presidencials brasileres del 7 d’octubre ha passat de les xarxes al carrer. És un clam contra el masclisme i la misogínia del polèmic Jair Bolsonaro. És la gran eclosió transversal d’un sentiment que fa anys que es cova.

El 2016 un cas de violació col·lectiva d’una nena de 16 anys difós a les xarxes socials va desencadenar tot un moviment de suport i de denúncia. Contra la violència, la impunitat i la invisibilitat de les dones, en una societat on la violació i l’assetjament són una plaga tolerada institucionalment. Abans, Twitter i Facebook ja s’havien convertit també en eina de denúncia dels abusos sexuals dins de la família.

Ara són les dones les que han decidit cosificar-lo. Bolsonaro, militar a la reserva, és O coiso (el masculí de la cosa). Un masclista, racista i homòfob ultradretà que amb la seva amenaça ha empoderat encara més les dones del Brasil. És la sororitat, solidaritat entre dones, que representen el 52% de l’electorat d’un país però només ocupen un 10% dels escons com a diputades o senadores.

Bolsonaro, no. Kavanaugh, tampoc. El que hi ha en joc al Tribunal Suprem dels Estats Units o a les institucions polítiques del Brasil va més enllà dels gèneres i les jerarquies. Més enllà de les agendes polítiques. És la credibilitat del sistema, incapaç fins ara d’erradicar la violència sexual. La representativitat i sobretot la justícia. El reconeixement a les víctimes i el final de la impunitat. La transformació social continua. És lenta però no s’atura.

stats