01/07/2018

La UE, amenaçada

3 min
Matteo Salvini durant un míting a Pontida, al nord d’Itàlia.

AMENACES. “D’aquí un any ja veurem si l’Europa unida encara existeix”, diu Matteo Salvini, confiat i fatxenda, en una entrevista en un mitjà alemany. “En els pròxims mesos es decidirà si Europa encara té futur en la seva forma actual o si tot plegat ja ha esdevingut fútil”, insisteix el nou ministre de l’Interior italià.

Salvini se sent fort, entronitzat com a màxim representant d’aquesta nova Itàlia que flirteja alhora amb Steve Bannon, l’estrateg de l’extrema dreta nord-americana, i amb l’ideòleg del putinisme, Aleksandr Duguin. Tots dos s’han afanyat, en qüestió de dies, a visitar l’escenari de l’últim test d’estrès polític en una Unió Europea ja sota pressió.

Els enemics de la UE pressionen des de dins i des de fora. El que va néixer com un projecte de cooperació regional, com a experiment federalitzant de cessió de sobirania sense precedents, viu avui la seva pitjor crisi existencial, conseqüència d’un nou nacionalpopulisme, d’egoismes de curta volada i visions del món que acaben allà on es dibuixen les fronteres i els interessos de països i capitals aliades. La nova confrontació ideològica que amenaça la UE bandeja l’eix esquerra-dreta.

“La Unió Europea ja no és el que era, ni és el que els europeistes encara es pensen que és”, deia la setmana passada, a Barcelona, Hans Kundnani, expert del Chatham House, en un esmorzar al Cidob. “Les amenaces internes són avui més grans que les amenaces externes”, sentenciava.

ALIANCES. Però ja no hi ha un dins i un fora. Bannon i Duguin es passegen per Europa. Donald Trump té aliats entre els socis de la UE, que l’admiren, que comparteixen valors i retòrica amb el president dels Estats Units que ha declarat una guerra comercial a Europa. “El discurs de Trump a Varsòvia l’hauria pogut escriure perfectament Viktor Orbán”, em deia un diputat de Fidesz, fa uns mesos, mentre elogiava les paraules del president dels Estats Units el juliol de l’any passat davant el monument que commemora la resistència polonesa contra el nazisme. Un discurs contra les influències i arribades externes que poden “subvertir i destruir” el món de “costums i tradicions intemporals” d’aquest nacionalpopulisme en expansió. Un món de patriotisme econòmic i contrarevolució cultural.

Aquesta és la principal amenaça que subverteix l’ordre europeu. Les velles aliances estan en qüestió. Les velles fórmules de solidaritat, de comunitarització de decisions i responsabilitats s’entenen avui com una limitació a la sobirania. Donald Trump vindrà la setmana que ve a Brussel·les per advertir els seus aliats de l’OTAN que vol acabar amb els aprofitats que viuen a l’ombra de la seguretat nord-americana.

ALTERNATIVA. Però també hi ha una Europa que resisteix, que encara creu en la cooperació. Ho fa a mitges, sota pressió política i de manera decebedora (la cimera de dijous i divendres passat n’és l’últim exemple). Solidaritat mínima, a la carta i voluntària. Reformes de l’eurozona altre cop pendents. La UE en mode supervivència mentre s’improvisa un nou pedaç insuficient en immigració que eviti el trencament definitiu amb l’Europa dels Salvinis, Orbáns, Kaczynskis i tants altres. Mentre es basteix una nova cooperació en defensa i es confia que la guerra d’aranzels amb els Estats Units obligui Alemanya a adonar-se que el seu futur comercial depèn, sobretot, dels seus socis comunitaris i del bon funcionament de la seva economia. L’amenaça, però, seguirà mentre una part dels europeus continuïn convençuts que només el replegament els empara. La legitimitat de la UE es construïa sobre la protecció de la seva ciutadania i això és el primer que cal recuperar. Protecció social, i no la mal entesa protecció de fronteres.

stats