Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Units contra 'el monstre de Brussel·les'

És la França de Marine Le Pen. Obertament racista i hostil. Una França que es permet humiliar la ministra de Justícia, Christiane Taubira, pel color de la seva pell. "Llesta com un mico", subtitulava aquesta setmana la revista de l'extrema dreta Minute , i sobre una fotografia de la ministra -nascuda a la Guaiana Francesa- unes lletres grans i grogues deien: "Taubira retroba la seva banana" ( banana , en l'argot del carrer, vol dir somriure ). Uns dies abans, en un acte públic a Angers, un grup de nens ben alliçonats l'havia rebut a crits i amb plàtans a la mà. Taubira arrossega des de fa un any l'animadversió de l'ala més conservadora, intransigent i populista de la societat francesa per haver redactat la llei que permetia a les parelles homosexuals casar-se i adoptar.

L'espectacle de la confrontació domina el carrer i moltes de les aparicions públiques dels membres del govern -François Hollande també ha estat xiulat aquesta setmana-. Tant se val que la líder del Front Nacional, en plena campanya -segons ella- per "desdemonitzar" el seu partit, es desmarqui de la portada de Minute ; la protesta de l'extrema dreta s'ha estès arreu del país.

La desafecció amb Hollande i les rivalitats internes entre els conservadors de la UMP l'hi han acabat d'eixamplar l'espai. Le Pen és avui la líder ascendent que l'extrema dreta europea vol capitalitzar. I el populisme de dretes -tradicionalment ocupat per una atomització de partits que van des de l'euroescepticisme liberal fins als neonazis- vol acotar un front comú, central i més unitari per a l'assalt al Parlament Europeu en les eleccions del maig de l'any que ve. Aconseguir formar un grup propi nombrós a l'Eurocambra els garantiria unes quotes de poder sense precedents a nivell de presència als mitjans perquè guanyarien minuts d'intervenció a l'hemicicle, en les comissions en què es debat la futura legislació europea, i en l'accés al finançament públic per als partits polítics europeus. No es tracta només d'estendre la seva ideologia. L'objectiu és aprofitar tots els mecanismes que aquesta Europa que avorreixen els pot oferir.

Entre aquell dinar a dos, al mes d'abril, al restaurant La Grande Cascade del Bois de Boulogne de París, fins a l'aparició aquesta setmana a la seu del Parlament holandès a l'Haia de Le Pen al costat del líder del Partit de la Llibertat, Geert Wilders, hi ha tot un canvi d'estratègia que s'ha definit pel camí. El nacionalisme ultra ha arribat a la conclusió que cal deixar de banda el que els separa per concentrar-se en l'enemic comú: la immigració i "aquest monstre anomenat Brussel·les", com l'anomena l'holandès.

Le Pen ve de l'antisemitisme del Front Nacional i Wilders és proisraelià. La francesa ha fet campanya contra el matrimoni homosexual i l'holandès renega de l'homofòbia. Però aquesta nova bèstia negra anomenada islam els ha unit, i l'objectiu de desmantellar la UE des de dins bé justifica una aliança que fins ara els incomodava.