10/05/2020

Xoc de manipulacions

3 min
Xoc de manipulacions

ESTRATÈGIES. Washington i Pequín tornen a jugar a l’acostament. Una trucada telefònica entre l’administració Trump i el govern xinès per parlar de progressos en el seu acord comercial bilateral va servir, divendres, per desviar momentàniament l’atenció d’aquesta guerra de propaganda recíproca que s’ha anat escalfant les últimes setmanes. Un parèntesi de conciliació enmig d’una confrontació geoeconòmica que té moltes dimensions -política, militar, diplomàtica i ideològica-, com detalla un informe recent del centre Brookings. És una confrontació de poder i d’influència, de control de l’opinió pública, d’interessos econòmics i de construcció d’imatge. Tant Donald Trump com Xi Jinping han excel·lit aquests últims mesos amagant informació, confonent la gent sobre la gravetat de la pandèmia, més preocupats per assenyalar culpables o dissimular responsabilitats inicials en els contagis. Tots dos estan immersos en una estratègia per reforçar el seu poder intern.

L’aliança de Donald Trump i el magnat de la premsa Rupert Murdoch per vendre a l’engròs teories conspiratives sobre els orígens del coronavirus en un suposat laboratori de Wuhan entra en el cos a cos contra una Xina decidida a utilitzar la sortida de la crisi sanitària per imposar la idea que el gegant asiàtic és avui el model a seguir en el control d’una pandèmia que encara no té un final. La maquinària de la mentida sensacionalista de News Corp contra l’aparell de propaganda del Partit Comunista Xinès. Murdoch és el mateix manipulador que es va aliar amb Tony Blair per vendre a l’opinió pública britànica les falses armes de destrucció massiva que justificaven la guerra de l’Iraq del 2003.

PRESSIONS. A l’altra banda, la Xina pressiona la Unió Europea perquè suavitzi les crítiques a la seva gestió de la pandèmia; pressiona els seus estats membres perquè acceptin l’enviament de material o personal mèdic xinès; utilitza les seves ambaixades per acusar els Estats Units de mala gestió de la crisi a través de missatges polítics o amb la promoció d’un vídeo d’animació, publicat per l’agència de notícies oficials Xinhua, que ridiculitza la reacció dels EUA davant el virus. Pequín ha amenaçat econòmicament Austràlia per haver reclamat una investigació a fons sobre el desenvolupament del virus a la Xina; i ha aconseguit fer enfadar més d’una desena de països africans, que han criticat formalment l’agressivitat xinesa. Els experts l’anomenen “diplomàcia del llop guerrer” -pel títol d’unes conegudes pel·lícules d’acció estrenades fa uns anys a la Xina- i, en teoria, vol exemplificar el final d’una Xina que acota el cap.

La resposta dels Estats Units ha sigut més desinformació. L’administració Trump s’ha dedicat a torpedinar consensos al G-7 i al G-20 i a retirar el finançament a l’Organització Mundial de la Salut.

ACCELERACIONS. Diu el diplomàtic nord-americà Richard Haass que el món després del coronavirus no serà tan diferent com ens pensem; que estem vivint una mena d’acceleració de la història, de vulnerabilitats que ja hi eren, i que l’efecte del covid s’ha magnificat. L’acceleració del declivi dels Estats Units, o d’allò que el periodista Fareed Zakaria va anomenar, fa temps, “l’emergència dels altres”, i sobretot de la Xina. Aquest va ser el primer pas cap a la dissolució d’uns Estats Units que, com va dir Barack Obama, s’apuntaven al lideratge des de segona fila. La inconsciència de Trump ha fet la resta.

Estem enmig d’una acceleració de la recessió democràtica; d’un exercici de poder mesquí preocupat per consolidar preeminències. Enmig de dues campanyes d’excessos de poder presidencial. I enmig d’una pandèmia que necessita més cooperació global que mai.

stats