Un alemany per plantar cara a Angela Merkel
Si hi ha algú que es creu això d'Europa són els alemanys. Si més no, per influir-hi a tots els nivells. Fa temps que juguen la carta de col·locar polítics i alts funcionaris en llocs claus de les institucions europees. Durant la passada legislatura, els dos grans grups del Parlament Europeu -democristians i socialistes- van estar en mans alemanyes, i més d'un gran acord polític de l'Eurocambra s'havia desencallat en un despatx de Berlín, quan la cancellera Angela Merkel cridava a files els seus compatriotes.
Aquesta setmana el Parlament Europeu tornarà a tenir un president alemany, Martin Schulz, només dos anys i mig després que el conservador Hans-Gert Pöttering també ocupés el càrrec. Serà una legislatura interessant. Schulz és un històric de l'Eurocambra, hi és des del 1994 i aquesta és la seva gran oportunitat política: el moment de recordar al seu partit, l'SPD, que existeix i que encara té ambicions d'ocupar càrrecs més alts. El Parlament Europeu no és el final de la seva carrera, sinó l'oportunitat de fer-se un lloc en plena sequera de càrrecs institucionals en mans socialdemòcrates. Schulz, aquella jove promesa de l'SPD que amb 31 anys es va convertir en l'alcalde més jove de l'Alemanya Occidental, torna a sonar ara a les travesses ministerials d'un hipotètic i encara llunyà govern socialdemòcrata a Berlín.
A Brussel·les Schulz gasta un estil directe, de vegades agressiu, i un llenguatge clar. "Els mercats financers van en un Ferrari, mentre els governs europeus els van al darrere en bicicleta", deia el mes passat durant un debat sobre la crisi del deute. El traeix la poca cintura per buscar acords, tot i que en les reunions amb els grups de la cambra per aconseguir suports a la presidència ha sabut tocar algunes tecles adequades.
Schulz es declara un gran coneixedor de l'obra de Jaume Cabré. (Un altre alemany conquerit a Frankfurt.) I ha promès a liberals i verds que, com a president, farà el possible per solucionar la qüestió del català al Parlament Europeu.
Després de la presidència amable del polonès Jerzy Buzek -tan conciliador que el PPE voldria ara promocionar-lo per substituir Durao Barroso a la comissió-, Schulz ja ha advertit que no té la intenció d'exercir de "figura decorativa", sinó que intentarà enfortir els poders del Parlament Europeu en un moment en què totes les grans decisions les cuinen al Consell els caps d'estat i de govern. De fet, fa mesos que planta cara a Merkozy ; "més que una parella, un desacord permanent", diu Schulz.
Ell ja sap el que és fer enfadar un primer ministre. El seu minut de glòria li va arribar l'estiu del 2003 amb un duel verbal amb Silvio Berlusconi que va acabar en incident diplomàtic entre Itàlia i Alemanya. Berlusconi s'estrenava com a president de torn de la UE compareixent davant el Parlament d'Estrasburg. Schulz va atacar el seu govern amb paraules molt dures contra els ministres de la Lliga Nord, i Berlusconi li va contestar que coneixia "un productor italià que preparava una pel·lícula sobre els camps de concentració nazis, a qui recomanaria que donés a Schulz el paper de kapo perquè hi quedaria perfecte".
L'alemany sap el pa que s'hi dóna i, com diu ell, té ganes de "lluitar".
