Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

El dilema de Pere el Negre

Milions d'holandesos (i belgues) han rebut aquest cap de setmana els seus regals de Nadal. Fa quinze dies que Sant Nicolau -Sinterklaas- va arribar en vaixell de vapor des d'Espanya, carregat de mandarines, i acompanyat del seu ajudant, Pere el Negre -Zwarte Piet , li diuen en neerlandès-. Com a les cavalcades de Reis, desenes de milers de nens assisteixen a l'arribada de Sinterklaas i la televisió ho retransmet en directe.

Aquest any, però, l'Ajuntament d'Amsterdam va decidir que, per intentar no ferir sensibilitats, els Peres de cara negra pintada que acompanyen el sant, vestit de bisbe i dalt d'un cavall blanc, portarien perruques menys afro si volien, res de grans arracades en forma d'aros gruixuts i daurats, i no caldria que els llavis fossin tan vermells. Una imatge caricatura d'aquest ajudant pocatraça, amb accent estrany i comportament infantil, que es reprodueix arreu, a les xocolates, als anuncis de televisió, a les botigues i a les cançons tradicionals que es canten a les escoles.

A principis del 2013, la comissària pels Drets Humans de l'ONU, Navanethem Pillay, va enviar una carta al govern holandès advertint-los que la tradició de Zwarte Piet és "l'empremta encara viva de l'esclavitud". L'herència d'un passat colonial holandès que perpetuaria la imatge dels ciutadans descendents de l'Àfrica com a ciutadans de segona. El govern holandès li va contestar que era molt conscient de la polèmica, però que, si bé l'executiu està totalment compromès a combatre la discriminació, Sinterklaasés una tradició al país.

Una cinquena part de la població dels Països Baixos no és de pell blanca. Molts són originaris de les antigues colònies com Indonèsia i el Surinam, i altres van arribar als anys setanta i vuitanta amb les grans immigracions del nord d'Àfrica i Turquia. Sempre han estat presents en la societat holandesa. Fa anys una diputada belga flamenca d'origen marroquí m'explicava que quan era petita a casa seva només miraven la televisió holandesa perquè allà sí que hi apareixien periodistes, presentadors, protagonistes de sèries populars amb una altra pell que no pas a la monocolor televisió belga.

El debat sobre Zwarte Piet s'ha convertit en una polèmica nacional, al Parlament, al carrer i a les converses amb els amics i la família, sobre si els Països Baixos són racistes. El líder del xenòfob Partit per la Llibertat, Geert Wilders, va preguntar fa poc a la ministra d'Educació i Cultura en un debat parlamentari si estava disposada a subordinar "les tradicions holandeses" a les "ximpleries multiculturals". Una pàgina de Facebook que defensava Zwarte Pietva aconseguir més de dos milions de "m'agrada" en qüestió de dies.

La polèmica sobre el senyor blanc i l'ajudant negre no és aliena a un debat de fons que, des de fa anys, viu la societat holandesa. El debat sobre la ciutadania i la identitat. Sobre la transformació del seu paisatge humà. Un país que ha viscut xocs traumàtics com els assassinats del cineasta Theo van Gogh, l'autor d'un documental que criticava el tracte a les dones a l'islam, o del líder populista Pim Fortuyn, el primer d'institucionalitzar el discurs antiimmigració als Països Baixos. Sobre com una bona part de la societat s'aferra a les tradicions com una manera de preservar el que creuen que els defineix com a poble. Els holandesos, orgullosos de la seva tradicional tolerància, temen avui per la seva identitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT