La guerra mediàtica del califa Al-Baghdadi

A LA COVA DE CHAK SHAH MUHAMMAD, al Pakistan, o a la casa d’Abbottabad, Ossama bin Laden vivia sense telèfon, sense televisió i sense internet. L’antiga bèstia negra d’uns Estats Units en guerra global contra el terrorisme era la imatge d’un líder auster, fugisser, obsessionat per la seva seguretat. Aquella vella escenografia d’un Bin Laden assegut a terra, sobre la sorra, acompanyat del Kalàixnikov i dels seus homes de confiança, ha quedat esborrada per la nova icona de l’islamisme radical.

Abu Bakr al-Baghdadi, el nou home fort del jihadisme -per alguns, el nou Bin Laden-, ha passat de ser una imatge enigmàtica en un parell de fotografies -una de difosa per l’FBI i una altra de borrosa en blanc i negre- a irrompre en l’escena mediàtica de la Jihad global. Reforçat per les armes i per la brutalitat de les seves conquestes i enaltit per l’altaveu de les xarxes socials, Al-Baghdadi ha eclipsat el poder debilitat d’Al-Qaida.

UN NOU CALIFAT

Els vint minuts de discurs d’Al-Baghdadi a la gran mesquita de Mossul, la segona ciutat més gran de l’Iraq, durant la pregària del primer divendres del Ramadà, va ser la seva entronització definitiva per autoproclamar-se “califa Ibrahim”. “Jo sóc el wali [el cap] designat per dirigir-vos. Obeïu-me, com jo obeeixo Déu”, deia l’home de la llarga barba que comença a blanquejar, mentre anunciava, segons ell amb “humilitat”, que un nou estat islàmic ja s’estén al nord de l’Iraq i de Síria. El vídeo del discurs, difós fa una setmana per la Fundació Al-Furqan -un centre d’estudis islàmics amb seu a Londres-, amb una qualitat d’imatge digna d’una producció de cinema, va ser la consagració d’aquest nou lideratge.

Veu ferma. Poca emotivitat. La tradició de les pedres de la mesquita, el negre que vestia de cap a peus i l’àrab clàssic que va utilitzar en la pregària contrastaven amb el ventilador, el micròfon i la debilitat -o no- de presentar-se amb una mena de Rolex que li brillava al canell (potser ostentació del botí que ha aconseguit reunir amb el pillatge dels bancs de cada poble i ciutat conquerida, revenent el petroli de contraban o segrestant occidentals a Síria).

Fonts de la intel·ligència iraquiana van confirmar al diari The Guardian que el divendres 4 de juliol al migdia un llarg comboi va arribar a Mossul i que coincidint amb l’hora de la pregària totes les xarxes de telefonia mòbil de la zona de la mesquita van quedar bloquejades. El senyal no va retornar fins que la caravana de cotxes va marxar de la ciutat.

L’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL), el grup d’Al-Baghdadi, ha passat de ser la branca local d’Al-Qaida a convertir-se en una força militar transnacional i independent que està esborrant les fronteres d’una regió trencada per la guerra i per una nova lluita de poder entre xiïtes i sunnites. L’ISIL compta avui amb més de 10.000 combatents i és Al-Baghdadi qui ara exerceix d’inspirador de la nova Jihad global.

És el líder d’un califat que ni el mateix Ossama bin Laden hauria somiat, tot i que provoca els recels de l’hereu al capdavant d’Al-Qaida, l’egipci Ayman al-Zawahiri, perquè el gran estat islàmic d’Al-Baghdadi és més aviat un Sunnistan que amenaça de convertir la guerra santa contra Occident en una lluita entre musulmans xiïtes i sunnites. Però tots els intents d’Al-Zawahiri per intentar imposar l’autoritat d’Al-Qaida sobre el líder de l’ISIL han sigut infructuosos. L’egipci representa la vella guàrdia, que encara viu amagada, comunicant-se intermitentment amb el món a través de missatges i vídeos, exercint d’ideòlegs d’una guerra que ja no lluiten.

Al-Baghdadi, en canvi, s’ofereix com el líder d’una nova generació, brutal, que ha superat les expectatives d’un Bin Laden que va crear “la base” per al jihadisme. Ells fan realitat la construcció d’un estat propi. Milers de combatents d’arreu del món s’hi han apuntat. Milers més els segueixen a través de les xarxes socials.

JIHADISME VIRTUAL

“L’emergència d’una comunitat jihadista virtual -com l’anomenava fa poc la Fiscalia de París en una investigació- està reclutant cada cop més joves”. Segons el Centre Internacional per l’Estudi del Radicalisme, aquesta és “la guerra més mediatitzada per les xarxes socials de tota la història”. Els experts d’aquest centre acadèmic de Londres han estudiat l’ús de Facebook i Twitter entre més d’un centenar de jihadistes que han anat a lluitar a la guerra siriana, i han dibuixat el mapa de totes les seves connexions socials. El 61% d’aquests combatents es van unir a les files de l’ISIL. Aquesta nova era fa la guerra amb el Kalàixnikov, però també amb internet.