Ahir hi eren tots. Els representants de països que Nelson Mandela havia incomodat i els amics de països incòmodes. La pluja, els cants i els discursos d'homenatge van esborrar el passat d'alguns dels aliats de l'apartheid que, com el règim racista de Pretòria, havien etiquetat el Mandela de la presó com a terrorista. Ningú recordava les pressions sobre el Mandela president que convidava Fidel Castro o Muammar al-Gaddafi. "La meva política exterior està determinada pel passat... La relació que tinc amb un país és per la contribució que ells han fet a la nostra lluita", escrivia Madiba el 1994, i així ho van tastar Bill Clinton o George W. Bush quan van intentar dir-li què havia de fer. Aquesta era la lleialtat del "primer polític que trobarem a faltar", com titulava una revista satírica nord-americana el dia que va morir.
