OBSERVATORI D'EUROPA
Misc 15/12/2013

El populisme italià agafa la forca

i
Carme Colomina
2 min
Manifestació contra les retallades convocada pel moviment dels Forconi ahir a Torí.

Un nou moviment popular ha bloquejat Itàlia aquesta setmana. Són pocs però imprevisibles i s'han estès en qüestió de dies de nord a sud. Des del pas fronterer de Ventimiglia fins a la Pulla, el taló de la bota italiana. S'anomenen els Forconi perquè han adoptat les forques dels pagesos com a símbol. Les protestes van començar dilluns. Guerrilla urbana a Torí, on unes dues mil persones van ocupar dues seus del govern regional; caos a Milà; bloqueig de la línia ferroviària dimecres a la Ligúria, aturant els trens cap a França; problemes al sud i col·lapses a les autopistes per la protesta dels camioners contra el preu de la benzina, i una càrrega policial violenta dijous contra estudiants a la universitat de La Sapienza de Roma.

Ha estat una explosió de ràbia de grups del tot heterogenis. Els Forconi han unit pagesos i transportistes, petits empresaris i venedors ambulants, aturats, estudiants, grups antiglobalització, ultres del futbol i militants neofeixistes. L'extrema dreta no canta res més que no sigui l'himne nacional i els tifosis entonen cants contra la policia. Una mobilització contra les elits i l'austeritat. Contra els salaris baixos, el "Far West de la globalització", Europa, l'euro, les importacions barates de la Xina, el tren d'alta velocitat, la contaminació, les retallades en educació. És l'expressió d'un malestar sense caps, ni líders. Coordinats a través de les xarxes socials. Sense programa polític i amb un eslògan en comú, "Tots a casa", dirigit a la classe política que aquesta setmana decidia novament la sort del govern del primer ministre, Enrico Letta, que dimecres va superar un nou vot de confiança.

Els més pessimistes hi veuen similituds inquietants amb els inicis del moviment autoritari que va portar Benito Mussolini al poder al segle passat. En qualsevol cas, és un nou desafiament a la política, fins i tot a la del Moviment 5 Estrelles del còmic Beppe Grillo, que s'havia erigit en el refugi de tots els desil·lusionats dels partits tradicionals però que, un cop dins el joc polític, ha quedat en una terra de ningú que no li ha permès ni col·laborar amb el sistema ni ser capaç de dinamitar-lo per dins. Grillo s'ha afanyat a donar suport als Forconi. Com també ho ha intentat aprofitar Berlusconi -apartat de totes les institucions però incapaç de tirar la tovallola- per carregar contra el govern.

Una explosió de ràbia

Però ningú sap com catalogar aquesta nova onada de descontentament, sorgida d'un moviment de pagesos fundat a Sicília el 2011 per un empresari agrícola que havia perdut el negoci. Un cop a terra ferma, la protesta ha mudat en múltiples expressions de ràbia i desil·lusió per aquests dos anys de recessió, de pujades d'impostos i d'atur. Un problema més per a la coalició de Letta, amenaçada pel carrer, que els vol a tots a casa; per a la vella casta que no vol marxar, i per a una agenda econòmica imposada per Brussel·les que els manté amb el cap cot.

stats