Milers de persones van tornar a sortir ahir als carrers de Sofia amb pancartes, banderes, xiulets i crits de "dimissió". Era el dia quaranta-un del pols a un govern fràgil, que tot just va arribar al poder al mes de maig, i que des d'aleshores no ha tingut cap gest d'acostament als que des de fa mesos reclamen canvis polítics al país. Només unes hores abans aquesta protesta pacífica s'havia enverinat amb un enfrontament entre manifestants i policia, de matinada, davant el Parlament búlgar. Va ser el primer xoc violent, que es va saldar amb almenys dotze ferits. Entre 2.000 i 3.000 persones concentrades davant el Parlament, a la plaça de la Independència de Sofia, van assetjar durant vuit hores l'edifici i van impedir la sortida de diputats, ministres i periodistes, fins que la policia va aconseguir obrir un passadís per als vehicles que traslladaven els parlamentaris entre barricades improvisades i els manifestants que els cridaven "màfia" i els reclamaven la dimissió.

La crisi política búlgara és cada cop més profunda. Les protestes que van esclatar en ple hivern arreu del país contra la pujada del preu de l'electricitat ja van forçar la caiguda del govern del populista Boiko Boríssov i la convocatòria d'unes eleccions anticipades. Des del maig l'executiu ha canviat de color -amb una majoria socialista- però el carrer continua alçat. "Ara és la classe mitjana de la capital, que té feina i pot pagar les factures, la que no se sent representada per aquest govern", explica Ivan Krastev, director del Centre for Liberal Strategies de Sofia. Aquest cop l'onada de protestes va començar per la intenció (frustrada) del nou govern de nomenar un oligarca dels mitjans de comunicació com a nou cap de l'Agència de Seguretat Nacional.

Polítics i oligarques

En un país que porta l'etiqueta de ser un dels més corruptes de la Unió Europea, on el salari mitjà de la població no supera els 380 euros mensuals i les pensions volten els 140 euros, "la connivència entre les institucions públiques i els obscurs grups econòmics del país" -en paraules de Krastev- ha provocat aquestes onades "d'ira dels ciutadans contra l'establishment polític que mou els fils des dels anys de la transició", després de la caiguda del comunisme.

Però el govern socialista del tecnòcrata Plamen Orexarski, reunit d'urgència ahir, va decidir que no pensa dimitir. També el president, Rossen Plévneliev, que durant tot aquest temps ha intentat distanciar-se tant de l'executiu com dels manifestants, va sortir ahir a negar els rumors que apuntaven que podria estar preparant un govern provisional.

"El poder es replega en ell mateix", escrivia ahir el periodista Toni Nikolov, director del setmanari Kultura , en un article que acusava els "descendents del politburó" de no entendre que el panorama polític i les exigències de la ciutadania han canviat.

"Hi haurà d'haver eleccions anticipades -vaticina el politòleg Ivan Krastev-. La pregunta és quan, perquè fins i tot si l'executiu sobreviu aferrat al poder no tindrà el mandat que necessita per governar".