La redempció dels pecadors
Tant se val els eufemismes que utilitzi el govern espanyol, en l'imaginari del nord d'Europa ahir van visualitzar que ja tenen els PIGS al complet. Aquells quatre països de la cohesió estigmatitzats des de l'inici de la crisi (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya, segons les seves sigles en anglès, en aquest ordre) són els quatre països que han demanat el rescat europeu. L'esquerda s'eixampla. El sud és una mica més dependent de les transferències d'un nord que accelera la construcció de la Unió Europea del futur. Una vegada més, aquesta Espanya atrapada en la seva contradicció de país demogràficament fort que no aconsegueix fer-se un lloc entre els grans ha quedat fora del primer vagó.
Angela Merkel és la locomotora i el fre. Explica Quentin Peel, corresponsal del diari Financial Times a Alemanya i que divendres va ser a Barcelona convidat pel Centre d'Informació i Documentació Internacional (Cidob), que durant tota la crisi la cancellera Merkel s'ha centrat a dissenyar l'Europa que en sortirà a mitjà termini, mentre protesta per cada intent que fa el Banc Central Europeu de solucionar els problemes urgents. Segons Peel, Alemanya "no vol liderar la UE, només vol ser pròspera". Però Berlín va traçant el camí.
Espanya ha caigut, víctima, primer, d'un sistema bancari que no era exemple ni referència de res i, després, de la desconfiança. La dels mercats i la dels seus socis.
Perdonar el deute
El deute pesa, com la culpa. Potser per això deute i culpa en alemany es diuen amb la mateixa paraula, schuld . Berlín imagina una Unió Europea del futur més rigorosa, austera i alemanya. Un grup d'experts independents han posat sobre la taula de la cancellera la idea de crear un Fons Europeu de Redempció (European Redemption Fund). Gairebé una promesa bíblica per alliberar-nos del pes d'aquest endeutament acumulat que ofega les economies malgastadores.
El grup de savis del consell econòmic alemany va recomanar fa temps que, per rebaixar la pressió del deute dels estats, el millor seria dividir-lo. La idea és que els països es quedin només amb el 60% de deute que els permet el Pacte d'Estabilitat i tot el que superés aquesta xifra es posaria en un fons comú a 20 o 25 anys, que s'hauria d'anar reduint amb aportacions de tots.
És una oferta molt interessant. Primer perquè no posa en comú tot el deute (com els eurobons, que els alemanys rebutgen), sinó només una part. També perquè obliga els governs a comprometre's que, a partir d'ara, hauran de ser capaços de no endeutar-se mai per sobre del 60% i, a més, hauran de poder rebaixar també el que ja tindran acumulat.
Des del principi l'oposició alemanya va comprar la idea però Angela Merkel s'hi resistia. Ara comença a cedir. Ja han sortit veus, però, que diuen que els països rescatats no haurien de tenir dret a beneficiar-se d'aquest pacte. Una vegada més, Merkel té un pla i Espanya no sap si hi podrà ser.
