09/10/2011

El temps s'acaba

2 min

Les coses s'han de començar a accelerar a Brussel·les. En dos dies he sentit tres vegades el símil que la UE és com una bicicleta, no s'hi pot deixar de pedalar perquè si no caus. La bicicleta avança, molt lentament, encara que només sigui en una fugida endavant. "Potser, després de tantes dècades, el símil ja no serveix", confessava divendres un alt funcionari de la Comissió. "Potser ha arribat el moment de parar i de plantejar-nos si realment es pot seguir avançant en aquest equilibri cada cop més fràgil", equilibri que aguanta 27 països de pesos i energies diferents sobre un mateix seient inestable.

Hi ha dues Europes buscant una sortida a ritmes diferents. Hi ha uns líders europeus intentant apagar el foc de l'emergència. La llarga crisi bancària que va esclatar el 2007 als Estats Units encara pot fer molt de mal. La banca europea continua sota una sospita que els tests d'estrès han estat incapaços d'esvair. La possible fallida controlada de Grècia empetiteix davant el temor que trontolli tot el sistema bancari. La cancellera Merkel anunciava aquesta setmana a Brussel·les que hi haurà una recapitalització urgent dels bancs.

En paral·lel, hi ha unes institucions que aproven amb penes i treballs noves regles de joc per evitar que en un futur es pugui tornar a repetir una crisi com la de Grècia. A partir d'ara hi haurà més control, més coordinació, més sancions per a aquells que no compleixin. Un canvi de cicle es perfila a l'horitzó, de color polític en alguns governs europeus i de discurs sobre la crisi. Després de dos anys collats per l'austeritat absoluta, s'ha trencat el tabú d'incentivar el creixement. La UE és un animal lent i el minut a minut dels mercats eclipsa la transcendència de qualsevol pas aconseguit a base de drama i desgast. A Europa se li acaba el temps.

Les acusacions d'Obama

A la Unió Europea no li queda més remei que accelerar davant una nova realitat que se la menja. Barak Obama l'ha acusat aquesta setmana de no fer prou per aturar una crisi que pot tenir conseqüències en l'economia nord-americana.

La cimera del 17 i 18 d'octubre a Brussel·les serà crucial. Ja cal que avui Merkel i Sarkozy siguin capaços d'arrencar un compromís per assumir el cost d'una factura que cada cop agafa unes proporcions més exagerades. La pressió dels EUA i la vergonya d'arribar al pròxim G-20, a Canes, amb una UE condemnada a ser l'ase dels cops d'aquesta crisi faran la resta. Un Obama tocat a casa seva no deixarà escapar l'oportunitat de reforçar el seu lideratge a base de criticar la UE. La Xina, Rússia i el Brasil ja han demostrat aquesta setmana a l'ONU (aturant una resolució contra Síria) que formen una nova aliança prou forta com per aïllar Europa i els EUA.

Aquesta nova realitat, disposada a humiliar la Unió Europea per no posar fre a una degradació econòmica i financera que frena la recuperació, hauria de ser motivació suficient perquè els 27 trobin la manera de sacrificar-se per un projecte que està en hores molt baixes.

stats