LA BATALLA. Nigel Farage, el líder de l’euroescepticisme britànic, alertava aquest cap de setmana que la “bomba nuclear” d’aquest referèndum per marxar de la UE es diu Colònia, la ciutat alemanya on centenars de dones van denunciar haver estat atacades o agredides sexualment la nit de Cap d’Any. Segons Farage, que aquests fets puguin passar al Regne Unit depèn de si els immigrants “aconsegueixen passaports europeus” i els britànics decideixen votar a favor de la UE. No és el primer cop que el líder del UKIP barreja la Unió amb la seguretat de les dones. A l’abril ho va lligar amb el perill de viure en una “Europa dominada pels turcs”. Xenofòbia per bastir un discurs i un vot emocionals.

El referèndum sobre el Brexit és la taula de salvació d’un Farage que ha passat per hores baixes al seu propi partit. És el dia D d’una croada que va començar amb la seva arribada al Parlament Europeu el juliol del 1999. “Jo no vaig entrar en política per la política sinó per guanyar aquesta batalla”, ha declarat. I tampoc va entrar a l’Eurocambra per intentar canviar l’Europa que detesta sinó per viure i créixer a l’ombra de l’instrument polític que l’ha fet gran. Només cal anar a YouTube i escriure-hi “Parlament Europeu”. El vídeo més vist en tota la història de l’Eurocambra és aquella intervenció de Farage, del febrer del 2010, en què li etzibava a l’aleshores president del Consell, Herman van Rompuy, que tenia “el carisma d’una baieta mullada”.

LA COBERTURA. Marine Le Pen li va copiar l’estratègia. En els últims dos anys, la líder del Front Nacional ha fet més de 400 intervencions a l’Eurocambra per exhibir la seva capacitat d’oratòria i provocació, com quan va donar la benvinguda al president François Hollande -que compareixia acompanyat d’Angela Merkel- anomenant-lo “vicecanceller de la província de França”.

És aquesta Europa que asseguren voler “desmantellar des de dins” la que els ha finançat econòmicament, els ha ofert exposició i cobertura mediàtica, i ha estat el terreny de joc polític on s’han bregat bona part dels quadres que dirigeixen avui el Front Nacional o el UKIP. Encara que Le Pen -i la seva buscada respectabilitat- ha utilitzat el Parlament d’Estrasburg per demostrar que sap jugar “dins les normes”, el UKIP l’ha declarada “persona non grata ” a la campanya pel Brexit. Farage no la necessita. Ell, ja ha guanyat.

L’ENDEMÀ. El dia que el primer ministre, David Cameron, va anunciar, en un discurs a Bloomberg a principis del 2013, que convocaria un referèndum sobre la UE, alguns van considerar que el discurs de Farage havia quedat totalment superat. Però el UKIP continua viu. És la seva agenda política la que s’ha imposat al Regne Unit. El debat sobre la UE ha esquerdat els tories i tensiona el laborisme. L’endemà del referèndum, aquest risc de desintegració pot travessar el canal de la Mànega.

“Si el resultat del 23 de juny ha de quedar 49% a 51%, prefereixo que guanyi la sortida del Regne Unit”, confessava dijous a Barcelona un alt càrrec del Moviment Europeu Internacional. Una victòria per la mínima seria un desastre per a la UE -confessava aquest europeista alemany- perquè no frenaria l’allau de nous referèndums que es podrien convocar en altres països de la Unió. La tribuna de Farage no és només britànica, és europea.