No ens l’endossaran

El futbol és la quarta elecció de les dones, pel que fa a nombre de practicants, a Catalunya

Maig del 2003. Després de guanyar la lliga de bàsquet amb el FC Barcelona, Jordi Pujol em va “pentinar” públicament tot just entrar a la recepció de la Generalitat. Em retreia unes declaracions crítiques en què em queixava que la televisió pública (la nostra!) no s’hagués dignat a retransmetre el cinquè i definitiu partit. Èpic, agònic... Ni tan sols en diferit.

Aquesta batalla fa temps que l’he donada per perduda. Som i seguirem sent “l’altre esport”.

Ara, arran del seguiment de la final de la Champions de futbol que les noies del Barça van jugar a Budapest aquest mes de maig, els mitjans de comunicació han anat inflant un globus i s’ha generat un clima d’opinió pública sobre el gran suport a l’esport practicat per les dones. En realitat, es tracta d’un control amb una doble intencionalitat.

M’explico. Els 'top' del periodisme esportiu, amb els seus equips titulars de mitjans públics i privats que acostumen a fer les transmissions dels nois van incloure la final de Budapest a la seva programació i van dedicar a l’esdeveniment de la Champions de les noies el màxim interès. (Enhorabona, noies, aprofiteu-ho!)

Som invisibles. ¿I deixeu morir el bàsquet, que és l’esport més practicat per la dona, i ara ens voleu encolomar i mediatitzar el futbol?

Ei, recordem que els nois del Barça van ser eliminats i es van quedar sense la finalíssima. Llavors, aprofitant l’avinentesa, ha sigut la gran oportunitat per postular-se com a grans defensors de l’esport femení, que tots sabem que els importa tres raves. Amb l’agreujant que sembla que el futbol sigui l’esport que escollim les dones per practicar. És l’esport que a ells els agrada més i es pensen que en saben.

I això és el que em sembla pitjor. Que consti que soc practicant i seguidora de gairebé tots els esports, però em neguiteja i em revolta tot aquest boom mediàtic, de cop i volta, pel futbol. És un seguiment fictici d’un esport que és la quarta elecció de les dones, pel que fa a nombre de practicants, a Catalunya. Ho argumento a partir de l’última informació publicada per la secretaria general de l’Esport i de l’Activitat Física del departament de Presidència de la Generalitat, que publica les dades de l’INEFC i el seu Observatori Català de l’Esport. Hi trobem que, pel que fa a llicències esportives, el bàsquet és el primer esport practicat per les dones. Hi ha 24.158 llicències, la meitat dels homes. Després del bàsquet, hi ha 14.423 llicències de patinatge. En tercer lloc, la muntanya i l’escalada té 14.255 llicències de dones. I després arriba el futbol, amb 11.515 llicències.

Senyors mascles, a qui voleu enganyar? A l’esport professional portem molts anys veient com els continguts amb protagonisme per a l’esport femení només representa el 5,60% del temps en els mitjans de comunicació. I sempre han de fer grans mèrits per aparèixer als mitjans.

Som invisibles. ¿I deixeu morir el bàsquet, que és l’esport més practicat per la dona, i ara ens voleu encolomar i mediatitzar el futbol?

Tenim el dret d’escollir quin esport volem practicar i vosaltres no ens endossareu el que més us convingui.