FRANÇA

Sarkozy torna a escena i anuncia que lluitarà per liderar la UMP

Tot i les causes judicials obertes, l’expresident francès consuma el seu retorn

Era només qüestió de temps. L’expresident Nicolas Sarkozy va anunciar ahir que torna a l’escena política, si és que mai n’havia arribat a marxar. Una pura formalitat, ja que les seves ànsies per tornar a tocar poder, dos anys després de ser derrotat per François Hollande, eren el secret més mal guardat de la política francesa. Ahir va confirmar finalment, en un missatge a Facebook, que serà candidat a presidir el seu partit, la conservadora UMP, en les primàries del 29 de novembre.

“Continuar sent espectador de la situació en què es troba França seria una manera d’abandonar davant la desintegració del debat polític i la persistència de divisions tan ridícules a l’oposició”, deia el seu missatge. El Napoleó de la França moderna es llança així a refundar el seu imperi. Sarkozy deixa de ser “un francès entre els francesos” -com va descriure’s ell mateix quan va sortir de l’Elisi- per tornar a erigir-se com l’única esperança d’un país on diu que ha vist “pujar com una marea inexorable l’angoixa, el rebuig i la còlera cap al poder”.

S’acaben així mesos d’un fals suspens en què l’expresident ha vist com la situació política li servia l’oportunitat en safata: un govern socialista amb una majoria feble que no és capaç d’invertir la corba d’un atur que augmenta ni la d’un dèficit que es dispara, un president amb una impopularitat rècord que es deixa guanyar en els sondejos per l’extrema dreta del Front Nacional, i a casa una UMP fracturada per lluites fratricides que necessita desesperadament un líder que la faci reflotar.

L’ombra de la corrupció

Però si l’actualitat l’ha vestit d’arguments, la desena de casos de corrupció que l’envolten van despullar-lo de cop quan fa tot just dos mesos la justícia va imputar-lo per corrupció activa. Sarkozy s’embranca en una campanya sabent que hi ha una investigació oberta per determinar si va beneficiar-se d’una xarxa d’informadors al cor del Tribunal Suprem. Podria ser acusat de tràfic d’influències, un delicte penat amb fins a 10 anys de presó i la prohibició temporal d’ostentar cap càrrec públic.

Caldrà veure què decideix la justícia, però de moment Sarkozy ja té el dubtós honor de ser l’únic expresident francès que declara sota detenció preventiva. El dia que aquest polític hiperactiu, marit de Carla Bruni i estrella de la socialité, va entrar amb un cotxe de vidres tintats a declarar al tribunal de Nanterre, van ploure-li les comparacions amb l’ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, i tothom es preguntava si aquella imatge humiliant posava punt final a l’ambició política de l’hereu del chiraquisme, que fins llavors no havia conegut més límits que els seus 1,65 metres d’alçada.

Ara, el seu objectiu és l’Elisi, però el camí de tornada no està garantit ni serà fàcil. Els entrebancs judicials se sumen a la lluita que l’espera per emportar-se la presidència del seu partit. El seu principal rival és l’ex primer ministre Alain Juppé, que li trepitja els talons a les enquestes. Diu Sarkozy que vol “refundar” la UMP i canviar-li el nom. De cara a les presidencials del 2017, l’expresident no pot rebatejar-se i haurà de convèncer que la seva marca encara ven.

Els seus el descrivien com “un lleó engabiat” durant els seus anys a l’ombra, i aquesta bèstia va decidir llepar-se les ferides de la imputació en públic, concedint una entrevista que va emetre’s en prime time en què jugava la carta del victimisme i atacava un sistema judicial polititzat. Ha sigut també capgirant la realitat que Sarkozy ha construït el relat de la seva tornada durant els últims 24 mesos. Com va dir en una entrevista l’any passat: “M’obliguen a tornar, no per ganes, sinó per deure”.

Durant el seu peculiar retir, Sarkozy no va renunciar a fer-se banys de masses, ja fos acompanyant la seva dona de gira o robant tots els focus a la candidata de la UMP a l’alcaldia de París, Nathalie Kosciusko-Morizet, durant el seu últim míting de campanya.

Mai s’ha allunyat dels mitjans de comunicació, ja sigui per publicar-hi tribunes d’urgència després d’unes eleccions municipals i europees en què els bons resultats de Marine Le Pen van noquejar els francesos, o bé perquè les filtracions sobre els dossiers que té oberts amb la justícia ocupaven les portades.