02/01/2011

Altres vides

2 min
Escudella, Productes

Aquests dies, la majoria de nosaltres hem portat la mateixa vida. Sopars amb els de la feina, amb els del gimnàs, amb els amics de sempre i amb la família que no veus mai. Torrons. Escudella i carn d'olla. Gall d'indi farcit. Cava, neules i raïm. Un pessebre i un arbre guarnit. Comprar regals i deixar-t'hi una pasta. Rebre regals que no han costat tanta pasta. Botigues plenes. Productes exhaurits. Trànsit intens. Cues i més cues. Amics invisibles. Visites de compliment. Missatges de mòbil que es repeteixen. Felicitacions via mail. Bons auguris. Gales televisives impresentables. Actes solidaris que es fan només per aquestes dates. Resums de l'any en imatges. Promeses per acomplir i nous propòsits per a l'any nou. Fum fum fum.

Un autèntica llauna, francament. Però pocs ens atrevim a trencar les tradicions. En aquests dies d'empatx nadalenc, sempre m'enrecordo del meu amic Ramon. Fa anys que lloga el seu petit pis de Barcelona i amb la renda mensual viu tranquil·lament al Brasil. No necessita gaire. Beu cervesa, llegeix, escriu i somia negocis impossibles que mai realitzarà. Té un fill de 8 anys i una nena que naixerà un dia d'aquests. Aquí era un bitxo raro. Algú que no combregava amb les normes, que no volia entrar en la roda a què estem tots, més o menys, sotmesos. Un penjat, deien alguns. Però en realitat és un tipus savi. Ell ha sabut muntar-s'ho bé. Fa el que vol i quan vol. S'ha tret el títol de patró de vaixell i treu a passejar els guiris per la badia de Paraty. Ho fa només de tant en tant, quan li ve de gust. I quan té dubtes sobre la seva manera de viure, només cal que es fixi en la cara d'enveja que fan els estrangers quan els explica com viu per saber que no ho està fent tan malament. I nosaltres, mentrestant, comprant números i desitjant que ens toqui la loteria.

stats