Catalina Serra

Catalina Serra

Ignasi Aballí, deixar de fer és millor que fer

A les finestres del seu estudi, una antiga nau industrial del carrer Joaquín Costa amb olor d’espècies a l’entrada i llum polsosa d’abans, hi té penjades des de fa mesos diapositives d’obres d’art. Les feia...

Ja han mirat si almenys tributen?

Ara fa cinc o sis anys, durant el mandat de la regidora Itziar González Virós, recordo que una de les iniciatives del districte de Ciutat Vella per lluitar contra els pisos turístics il·legals passava per...

El dilema de Barcelona: entre el model i la marca

El lèxic de vegades ho diu tot. Fa uns anys es parlava del model Barcelona, un terme una mica confús que tothom entenia com una manera de fer urbanisme centrada inicialment en la recuperació de l’espai...

image-alt

Curar infeccions al cos i al món

Aprofita un recés de la feina i quedam en una cafeteria al costat de l’Hospital Clínic, on Joan Manuel Pericàs (Palma, 1982) és metge internista i tracta pacients amb infeccions cardiovasculars. És la seva...

Una sentència que durà cua

Quan hi va haver el setge al Parlament va ser vergonyosa l’actitud d’alguns dels manifestants, sobretot la creu a l’esquena que van penjar a la diputada Tura, però també resultava escandalosa, per no dir...

Voler fugir de l’“efecte taula braser”

Ens trobam al jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès, un respir enmig del bullici de Ciutat Vella. Sebastià Bover (Vilafranca, 1973) ja ensuma les vacances i es confessa alleujat. “Aquest ha estat el primer...

Per glosar s’ha de saber xerrar

Allargam la xerrada amb un dinar -demana fricandó- i a cada pas he de tornar a treure la llibreta per apuntar una nova cosa. Per exemple, que Caterina Canyelles (sa Pobla, 1980) va néixer un 29 de febrer, i...

Xavier Theros: “Barcelona és una ciutat amb una memòria molt selectiva”

Xavier Theros explica que sempre va amb una llibreta a sobre perquè la feina de cronista no té horari. Gran part d’aquesta experiència, i els milers de notes que guarda, li ha servit per donar forma a la...

Un ‘punky’ que canta jotes

El soroll del trànsit del carrer -hem quedat en una terrassa al carrer Urgell- explica per què Marcel Pich no acaba de sentir-se còmode a Barcelona. Encara no fa un any que hi ha arribat, per estudiar...

image-alt

Fer de turista a la pròpia terra

El lloc de trobada és la Granja Plaza, un oasi de normalitat i bona companyia enmig del Raval, prop de casa seva. Antònia del Río (Capdepera, 1983) fa una temporada que no atura. A més a més de coordinar la...

image-alt

El virus de la imatge

Resulta que som veïns, i això facilita la trobada en una plaça de Poble Sec, que després de la tempesta matinal ara està assolellada i un altre cop mig plena de gent. Miquel Àngel Raió (Inca, 1973) ha...

Universitàries i analfabetes

Crida l’atenció de l’últim estudi de l’Idescat que els extrems de la instrucció a Catalunya tenen com a protagonistes les dones. Ara mateix representen el 53% de les titulacions universitàries i també el...

Escollir el deliri menys nociu

Espera al Salambó, bar tranquil i literari del seu barri, Gràcia, més temps del que voldria. S’agafa bé el malentès amb l’hora de la trobada. Beu aigua. També espera, des de fa un any, que les negociacions...

El pas de curar a cuidar

La coa de famílies amb cotxets que esperen al seu estand és de les llargues. Els ofereixen un petit obsequi a canvi de les seves dades per crear un mailing amb el qual poder-los informar de les ofertes i...

Forma, contingut i enyorança

Aprofitam l’hora que té per dinar per trobar-nos a la porta d’un centre comercial de la Diagonal, just al davant de l’emblemàtica seu del Grup Planeta, l’empresa que fa uns anys va absorbir Prisma...

Sabors contra la nostàlgia

Prendre un variat i un palo amb sifó a cinc minuts del mercat de Sant Antoni és tot un plaer per als mallorquins “expatriats” i un descobriment per als catalans curiosos. “Jo ja ho dic: acabarem posant de...

Militància de base i de terra

Ens trobam en una cafeteria del centre de Barcelona, una ciutat que coneix molt bé i que ha ajudat a millorar activament com a tinent d’alcalde de Medi Ambient a l’Ajuntament de Barcelona entre 1999 i 2011....

Enrocat en terra amiga

D es de la seva terrassa veu la mar al fons dels terrats de Barcelona. “Cap allà hi ha Mallorca”, diu assenyalant la direcció del seu refugi. Hi deu ser ara, arrecerat del vent a la Colònia de Sant Pere, el...

Enyorar-ho tot menys la resignació

Arriba corrents perquè la vida de corresponsal és un no parar encara que sigui en una ciutat tan tranquil·la i amable com Tarragona. Ens trobam a la plaça de la Font, al barri vell, just davant...

Francesc Mitjans, l’arquitecte de l’elegància

Els obituaris van coincidir: “Mor Francesc Mitjans, l’arquitecte del Camp Nou”. I sí, l’estadi del Barça va ser una de les grans obres de Mitjans (Barcelona, 1909-2006), però la seva aportació a...

image-alt

Com un llaüt enmig de la mar

Durant més de vint anys va ser una de les cares més conegudes en la defensa de la llengua i la cultura catalana a les Illes. Ara en fa deu, Antoni Mir (Palma, 1956) va deixar la presidència de l’Obra...

Els urbanistes comencen a dibuixar la gran Barcelona

N’hi ha prou donant una ullada a Google Earth o amb qualsevol fotografia aèria de Barcelona per entendre que l’àrea metropolitana és una conurbació de municipis que, si realment es vol donar un servei...

Els tatuatges no volen detalls

Arriba corrents perquè se li ha allargat massa el dinar. L’he esperat a fora del Barcelona Elèctric, el local al barri del Born on treballa, perquè a dins el so de la màquina de decorar la pell m’esmussa....

Quan els emergents es fan grans

En un dels pocs estudis sobre la professió artística que conec, realitzat fa una dotzena d’anys per encàrrec de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, quedava clar que més de la meitat dels artistes...

image-alt

Bitllet a la història d’‘El sevillano’

“Als grups escolars que vénen a visitar el museu els fem al principi tres preguntes: qui de vosaltres és immigrant?, i aixequen la mà cinc o sis; qui té els pares immigrants?, i aixequen la mà un altre...

Una revisió del primer Candel

Paco Candel va publicar el 1958 un article a la revista La Jirafa titulat Los otros catalanes. Feia un any de l’escàndol de Donde la ciudad cambia de nombre -els veïns de Can Tunis que sortien a la novel·la...

Escriure com a forma de vida

Sembla que es va creure de veres això del reinventa’t i des de fa uns anys està decidit a aconseguir viure del que més li agrada fer: escriure. Sebastià Bennasar (Palma, 1976) va començar a estudiar després...

Bauman celebra la diversitat de la identitat europea

“Té sentit que els catalans lluitin pel seu propi estat?” Va ser l’última pregunta, la que tancava més d’hora i mitja de conversa amb els sociòlegs Zygmunt Bauman i Aleksandra Kania en la que va ser, ahir a...

Les entitats socials són la clau

Aquests anys hem viscut una “tempesta perfecta”. L’atur ha deixat a la intempèrie moltes famílies, les mesures d’austeritat han imposat retallades dràstiques en els serveis bàsics i, de rebot, les entitats...

Arribar a Menorca és massa car

Si hi ha una cosa que s’enyora quan s’està fora és el menjar. I sorprèn que no hi hagi més restaurants de cuina de les Illes en terres catalanes. En aquest sentit, Lluís González Tribalgos és un pioner. Ja...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 4 | 5 | 6 | ... | 13 | 14 | 15 | Següent >