Adéu a Cotiledonia

L'altre dia, a Mallorca, pensava què se n'hauria fet de Cristóbal Serra, un dels personatges més entranyables, enigmàtics i interessants que vaig conèixer durant la meva etapa com a periodista a l'illa. Li havia perdut la pista, com a molts, però el record de la seva figura de savi despistat i rialler, erudit i sarcàstic, proper i a la vegada solitari, era un llampec que de tant en tant em feia somriure. La resposta va arribar dijous en forma de teletip. L'escriptor mallorquí Cristóbal Serra va morir dijous quan li faltaven pocs dies per complir els 90 anys.

Va donar classes de llengua en un institut i em sembla que devia ser el tipus de professor del qual els alumnes fan bromes sense saber que tenen al davant una de les veus més originals de la literatura castellana dels últims anys. Escrivia en castellà perquè, deia, era la llengua de la seva formació. Va publicar llibres com Péndulo (1957, el seu debut), Viaje a Cotiledonia (1965) -que va dedicar " a los habitantes del albaricoque terrestre "-, Signario (1980), Itinerario del Apocalipsis (1988) i El asno inverosímil (2002) i ha traduït autors que ell admirava, com Lao-Tse, William Blake, Herman Melville i Henri Michaux.

El seu treball, rar, surrealista, quimèric, concís, esotèric i alhora erudit, ha estat reivindicat per gent com Octavio Paz, Rafael Conte, Robert Graves i Basilio Baltasar. Ara Edicions Cort està reeditant alguns dels seus llibres i traduccions. Era un escriptor amagat, de culte. Per recuperar.