El que ha passat a Mallorca no és normal

De moment hi ha 12 morts, encara es busquen desapareguts, es desconeix la xifra de ferits i els danys materials són impressionants. El balanç fa esfereir i queda clar que alguna cosa no ha funcionat. Això no és normal. Per molt que la barrumbada d’aigua hagi estat virulenta, per molt que s’hagin conjurat tots els astres per agreujar la situació meteorològica, és evident que aquest balanç de danys no és normal. No ho és a Mallorca, una illa rica, turística, europea, moderna, civilitzada, amb universitat i amb institucions pròpies que vetllen pel benestar dels ciutadans.

És possible que el fenomen meteorològic en concret tampoc sigui normal i, com diuen els experts, difícilment es podia fer gaire cosa per evitar l’allau d’aigua. D’acord. Però segurament sí que es podria fer alguna cosa en el futur per evitar els morts i la virulència de les inundacions de la zona urbana. El geògraf Miquel Grimalt, autor de la tesi Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions, explica avui mateix a Cristina Ros a l’Ara Balears que hem oblidat el que sempre s’havia sabut. “A l’aigua ni se la pot aturar, ni se li pot prendre el terreny que és seu”, explica Grimalt. “Allà on passen les torrentades, no s’hi poden establir vides ni béns, perquè has de saber que en un parell de dècades, potser en 50 o 60 anys, les perdràs”. Explica també que totes les serres del Llevant, incloses les serralades catalanes, són zones perilloses, ja que tenen totes les condicions per afavorir aquestes torrentades virulentes. De fet, ja hi havia hagut experiències anteriors a Mallorca, fins i tot amb morts, i tot i així s’ha continuat urbanitzant i fent vida al costat dels torrents, que, per molt que es canalitzin, en situacions extremes sempre acaben desbordant-se. I cada cop hi ha més veus crítiques respecte al que s’ha fet amb la canalització i impermeabilització de les rieres i els torrents.

El que tampoc no sembla gaire normal és la falta de previsió i de plans d’actuació urgents. L’alerta roja va arribar quan ja hi havia morts al torrent i la gent, a més, no estava avisada ni coneixia els plans de prevenció i emergència. Aquí hi hagut durant anys deixadesa a l’hora d’informar la població del que cal fer en aquestes situacions, tot i que, possiblement, també hi pot haver més d’una imprudència.

No es tracta de fer retrets ni buscar culpables. La situació encara és dramàtica i tots tenim el cor encongit per les víctimes i per l’emocionant allau de solidaritat cap als afectats. Però això no ens ha de fer oblidar el que ha fallat. És important valorar-ho perquè és la base per evitar repetir els errors en el futur. Ens avisen que aquests fenòmens extrems poden ser més freqüents en el futur pel canvi climàtic i hauríem d’estar preparats amb un estudi rigorós de possibles solucions, més inversions en infraestructures i territori, canvis en les lleis urbanístiques, plans de prevenció en escoles i ajuntaments, millora dels serveis d’emergència i meteorològics... Hi ha molta feina a fer.