FA POC vaig tenir una conversa amb dos mestres jubilats. "Aquesta era la primera generació que fins ara no havia hagut de lluitar gaire perquè semblava que el futur sempre anava cap a millor; ara els ha arribat l'hora de lluitar i són els joves els que s'han de posar al davant", em deia Joan, que va començar a exercir durant el franquisme i va estar ficat en totes les lluites sindicals. "Nosaltres ho teníem clar, però s'ha de dir que llavors els que manaven ja s'adonaven que allò no duia enlloc i fins i tot estaven més receptius que els d'ara". Jaume, l'altre mestre, era encara més pessimista: "Ara mateix no hi havia cap problema, els al·lots sortien amb bon nivell de català i de castellà i estàvem convençuts que el tema de la immersió ja no es posava en qüestió, però en tots aquests anys de democràcia hem estat governats sempre per partits estatals, sigui el PP o el PSOE, i no s'ha aconseguit vertebrar el país de veritat. Em preocupa veure la reacció d'una part de la societat mallorquina que continua encara amb els tics del franquisme, i a sobre cada vegada han posat més traves al dret de la vaga estrangulant econòmicament els treballadors. A nosaltres almenys ens deixaven el sou base i amb això podies tirar... ". Tots dos estaven convençuts que s'havia de fer la vaga, encara que el resultat el vegin incert. Al seu costat, Pere, un mestre jove, assentia: "La meva dona també és professora, ho hem parlat i tenim clar que la farem. Ja ens arreglarem. Hi ha coses que no es poden deixar passar". Sembla que ha arribat l'hora del relleu.
