Si hi ha una cosa que s’enyora quan s’està fora és el menjar. I sorprèn que no hi hagi més restaurants de cuina de les Illes en terres catalanes. En aquest sentit, Lluís González Tribalgos és un pioner. Ja fa 18 anys que va obrir a Terrassa un restaurant de cuina menorquina que des de fa set anys té també una seu a Barcelona, a l’Eixample. Es diu restaurant Talaiot i està especialitzat en la bona cuina de peix i marisc. La decoració ja és tota una declaració d’intencions, amb murals amb cavalls, albarques i dues grans pintures de Maó i del port de Ciutadella. A l’entrada, tot un aparador amb llibres sobre l’illa, tant assaig com ficció, per si algú té ganes de saber-ne alguna cosa més que els sabors que surten de la cuina.
CUINA MENORQUINA A TERRASSA? “Hi vaig anar perquè la meva exdona és d’allà i volia estar a prop del meu fill, i com que ja havia treballat a diferents restaurants de Fornells, vaig pensar que era una bona idea obrir-ne un de cuina menorquina, que és únic a la Península”, explica González orgullós. “El primer any va costar molt, però una vegada ho varen provar, ja va agradar molt i al final clients de Barcelona em demanaven que hi muntés també un restaurant, perquè així no s’havien de traslladar fins a Terrassa per menjar una bona caldereta. I aquí estic, vivint entre Terrassa i Barcelona”. Explica que ofereix fins a 53 plats de cuina tradicional menorquina; res d’invencions, sinó plats extrets de receptes antigues i, sempre que és possible, amb els ingredients duits directament de Menorca. “Del maig al setembre, la llagosta la duim d’allà, que és quan n’hi ha i és bona; la resta de l’any, la comprem a fora”, comenta. “La menorquina és una barreja de cuina francesa, anglesa i mediterrània, i per això és tan diferent. A més, també s’hi fa servir molt la caça combinada amb el marisc, ho aprofitam tot...”.
SENT ENYORANÇA? Tot i que va néixer el 1967 a Jaén, González va arribar a dos anys a Fornells i és allà on té la família i les arrels. “Per a un jove, a l’hivern, la vida és molt dura a Menorca”, comenta. “A l’estiu tot va bé, però a l’hivern et trobes la mateixa gent pertot arreu, tota l’illa és com un poble gegant”. Ara té una casa al Mercadal i somnia a fer el que fan molts dels seus clients: viure sis o set mesos a Catalunya i la resta, a Menorca. “É s un objectiu de futur, per quan sigui gran, tenir la doble residència”, explica convençut. Els catalans, diu, coneixen perfectament la realitat menorquina i són, al seu parer, “els millors turistes”. “Fa 15 o 20 anys que hi ha molt turisme català i són, amb diferència, els més respectuosos amb l’illa”. Abans d’iniciar la conversa, González ha mostrat orgullós la carta que li va enviar el president del Consell Insular, Santiago Tadeo, agraint-li la labor de difusió de la gastronomia menorquina. “Hi he parlat diverses vegades i pens que estam d’acord que Menorca s’ha de vendre millor. El principal problema és que anar a Menorca és molt car, el transport és un handicap important i això s’ha d’acabar, hi hauria d’haver algun tipus d’ajut per millorar la comunicació”. També, diu, s’hauria de millorar l’horari comercial, per adaptar-se al que demanen els visitants i, afegeix, abaixar els preus, sobretot els del menjar. “A Menorca hem fet coses molt bé, com preservar el medi ambient, però això és incompatible amb millorar l’oferta de serveis per mirar d’allargar la temporada. Abans, els restaurants obrien d’abril a setembre i ara, de fet, es pot dir que la temporada és de mitjan juliol a finals d’agost. Així no es pot viure”.
