IAQUÍ
Opinió 06/10/2013

Beneficència versus solidaritat

Catalina Serra
1 min

HO DIU AVUI Jaume Santandreu a l'entrevista que li fa Maria Fuster: "El risc de marginació ha crescut un mil per mil. D'un aturat a un marginat només hi van sis mesos en un bar". Aquest home savi i combatiu, tendre amb els pobres i rabiós amb els poderosos, sap del que parla. Fa molts anys que camina al costat dels marginats i coneix bé les dreceres lluminoses que duen a l'autodestrucció. I ara, més que mai, són molts és que estan desesperats i no veuen sortides a una situació que va començar potser amb un acomidadament, i segurament va continuar amb un desnonament, un abandonament... En Jaume diu que no hem de confondre la solidaritat amb la beneficència, i sembla un bon advertiment. Tot el que havíem aconseguit com a societat aquests darrers anys ara sembla que se'ns vulgui negar com si e nlloc d'uns serveis que estam pagant a gust amb els nostres impostos fossin un luxe capritxós: sanitat, educació, prestacions socials... Ja sé que tot és més complicat, però em sembla que es veuen clares les prioritats i els criteris polítics que fan que s'inverteixi més a un lloc que a un altre, o més en una cosa que en l'altra. Que Balears estigui a la coa de les inversions de l'Estat per habitant dels darrers deu anys té conseqüències greus a la nostra societat. S'ha notat en l'educació, en la sanitat, en les ajudes socials, en l'augment de la pobresa i també en la manca d'inversions que permetin el canvi cap a un model econòmic més sostenible. No es tracta de pidolar caritat a Madrid, sinó d'exigir justícia.

stats