Benvolgut Pablo, Benvolgut Jacint,

BarcelonaJosep Palau i Fabre, que va portar l’admiració i l’estudi de Picasso fins al paroxisme, dedica un capítol del seu llibre Els amics catalans de Picasso als els. Es refereix a els Soto, els Sabartés... En aquells temps es tenien molt fills, explica, i les relacions molt sovint incloïen tota la família, o una bona part, cosa que creava una teranyina de relacions molt estesa. És la que va tenir Pablo Picasso amb els Reventós.

Primer, el 1899, va conèixer, a través d’Àngel Fernández de Soto, l’aspirant a escriptor Ramon Reventós, que treballava a la mateixa botiga d’espècies colonials que el company de farres del jove Picasso. A través del Ramon va conèixer també Jacint Reventós, que va acabar sent un metge de prestigi, i tota la família de nou germans. A la casa dels Reventós s’hi reunien molts artistes i intel·lectuals. Amics del pare, com Albéniz, Casas i Rusiñol, i joves amics dels fills grans, com Carles Casagemas, Pau Gargallo i Picasso, i també dels petits, com Eugeni d’Ors. La relació amb els Reventós, entre d’altres, va ser una porta d’entrada a un món que aquells anys tenia el seu epicentre a la cerveseria Els Quatre Gats.

Cartes creuades

Quan Picasso se’n va anar a París la relació va continuar, sobretot en els primers anys, bàsicament en forma epistolar i alguna visita esporàdica. La família Reventós ha dipositat ara vuit d’aquelles cartes, escrites a quatre mans entre Carles Casagemas i Picasso i molts cops adornades amb deliciosos dibuixos del malageny, al Museu Picasso de Barcelona. Una bona raó per dedicar una petita exposició de gabinet a la relació entre l’artista i els Reventós que es podrà veure fins al 10 de gener. A més de mostrar els originals de les cartes -que al catàleg es transcriuen-, també s’ha inclòs la correspondència relacionada que guarden el Museu Picasso de París i el de Barcelona.

Escriu Picasso a Jacint Reventós el 22 de febrer del 1905: “...Ja saps com estic de sol sempre enmig del batibull, enmig de persones que m’emprenyen i forçat a tractar-les per interès, per necessitat; forçat per les garrofes de què parles”. Contesta Jacint Reventós a Picasso el 8 de març de 1905: “...No et deixis arrossegar per la idea de guanyar momentàniament diners i fama lleugera. La teva mateixa facilitat i el teu bon gust serien un perill”. El gener del 1923 Jacint Reventós comunica a Picasso que el seu germà, Ramon, és mort. La correspondència, i la relació, es va aturar durant un temps, però Picasso tenia els Reventós al cap. De fet, segons va explicar ell mateix, durant la guerra a París anava a la biblioteca per copiar dos del contes de Ramon Reventós -que només havia publicat en revistes- amb la idea de fer-ne una publicació.

Finalment, el 1947, amb l’editor Ferran Canyameres, van publicar Dos contes, amb gravats al burí de Picasso. Incloïa els contes El centaure picador i El capvespre d’un faune i es considera que va ser allà on va incorporar aquests personatges a l’època lluminosa d’Antibes que iniciaria poc després. Arran d’aquell llibre va reprendre la relació amb l’amic metge, el fill del qual, Jacint Reventós Conti, es va acabar incorporant al seu cercle d’amics catalans.

D’aquesta relació hi ha una bona mostra a l’exposició amb dedicatòries -com un catàleg dedicat a la dona de Reventós Conti, Ana Gil de Biedma, germana del poeta- i també les dues planxes que va cedir per il·lustrar llibres a la memòria del metge Reventós, mort el 1968. L’exposició mostra, a més dels dibuixos de joventut que va fer dels dos germans, el quadre La dona morta, un oli de l’època blava que inicialment havia donat per construir una ala de pneumologia a l’Hospital de Sant Pau i que va acabar al museu barceloní. S’havia inspirat en les visites que feia de jove a l’hospital on treballava el seu “amic Sinto”.