L'ENQUESTA SOCIAL Europea ho ha definit molt bé. Com més desafecció ciutadana amb la classe política, més mobilització social. A Espanya, el grau de partipació dels ciutadans en manifestacions a l'últim any quasi quadriplica la mitjana europea. De motius, en tenim molts i, i tot i així, molts dels estrangers informats que ens visiten se'n fan creus que no hàgim viscut una revolta social en vista de com han crescut les xifres d'atur, pobresa i desigualtats socials els darrers temps. La gent explota de vegades per raons que podrien semblar quasi anecdòtiques. S'ha vist aquests dies a Burgos, on en un barri obrer els veïns han aconseguit paralitzar finalment, després de moltes protestes i de durs enfrontaments amb la policia, la construcció d'un aparcament subterrani de pagament. Coses que fa uns anys passaven, ara es veuen com el que són: pura especulació per treure el màxim profit d'un espai que hauria de ser públic. Als grans fòrums internacionals es parla de participació ciutadana i es demana una major implicació de la gent en els afers públics. En canvi, a l'hora de la veritat, els polítics cada vegada més volen blindar les seves decisions per uns interessos que, o bé són personals o de partit o, encara pitjor, estan al servei d'uns guanys econòmics privats que s'amaguen darrere el suposat bé públic. El paternalisme d'alguns polítics -que, com a classe, té a Espanya una valoració que no arriba ni als 2 punts sobre 10- es manté impassible i la involució d'aquest govern d'ultradreta, el d'aquí i el d'allà, intenta justificar-ho amb una necessitat de mantenir l'ordre públic que no té res a veure amb la realitat i que només pretén perseguir i prohibir les protestes. En aquest context, la prohibició de facto -per la impossibilitat de poder complir les condicions que imposa Cort- de la festa alternativa de Sant Kanut demostra que al ciutadà només el volen submís o callat.