HO COMENTAVA ahir mateix Àngels Barceló a l'excel·lent programa que va dedicar a la vaga indefinida dels mestres en el seu programa Hora 25 , de la SER. Els illencs solem ser tranquils i poc donats a mobilitzacions i protestes. Més aviat deixam fer i no volem problemes, crec jo que perquè fins fa dos dies no vàrem deixar el règim feudal en el qual els "senyors" disposaven sobre els seus "servents" i encara són vius els que ho van viure, i patir, de petits. En fi, sigui com sigui, el cas és que la mobilització verda que es viu aquests dies està sorprenent a tothom. Reflecteix un canvi social, l'entrada d'una altra generació que ja no es vol deixar trepitjar. Més enllà fins i tot de la protesta dels mestres, legítima i justificadíssima, les camisetes verdes s'han convertit en una manera d'afirmació enfront dels poderosos que es neguen a dialogar i voldrien que tornàs el temps en què els "senyors" només parlaven en català als criats, si era possible amb un accent una mica displicent. Ahir, a la plaça d'Espanya, es varen ajuntar dues mobilitzacions: la de l'Orquestra Simfònica de Balears, que continua representant la lluita per la dignificació de la cultura i els seus treballadors, i la dels mestres que reclamen respecte i una educació de qualitat i amb mitjans. La cultura i l'ensenyament sempre han anat de la mà, i aquesta unió que es va viure ahir és un bon símptoma que, passi el que passi amb la vaga, que algun dia s'haurà d'acabar i ja veurem com, els illencs hem recuperat l'autoestima i l'orgull de ser qui som.
