COM ÉS SABUT, no fa tants anys a Espanya els cans es fermaven amb llonganisses. Teníem tants diners que tots els pobles i ciutats es podien permetre tenir instal·lacions i equipaments al nivell, o fins i tots superiors, dels països més avançats del món. Ningú no volia quedar enrere i en un " café para todos " global, si a algú se li acudia fer un museu d'art contemporani, els altres corrien per fer-ne un altre de més gros. Si un tenia un auditori, els altres també en volien un, i si en un lloc es feia l'aposta per un palau de congressos, tots a córrer per tenir-ne un encara de més majestuós. El resultat és que ara hi ha molts museus que si no tanquen és per orgull ferit, ja que no hi ha diners per fer una programació digna; els auditoris i teatres funcionen a mig gas sense programa i amb unes despeses de funcionament desorbitades, i els palaus de congressos s'han de reinventar llogant-se per a bodes i batejos, perquè el turisme de negocis, com tot, també ha anat a la baixa. Avui trobareu al Tema del Dia un dossier especial sobre els palaus de congressos, el d'aquí i els de fora, elaborat per Albert Travesset. No us el perdeu; crec que hauria d'estudiar-se bé abans de decidir res sobre el que hauríem de fer amb el palau de congressos de Palma. A mig fer, desorbitat, sense ningú que el vulgui i en aquest punt en què no se sap si costa més desfer-lo que acabar-lo, aquesta mola de ciment és un exemple de com han anat les coses durant aquests anys. S'han fet les coses sense una anàlisi seriosa de la situació, gastant diner públic sense assegurar-ne un retorn social i sense tenir en compte les necessitats reals no sols de la societat, sinó fins i tot del sector econòmic al qual anaven dirigides. Ens pot servir d'exemple el que està passant en altres llocs.