Sembla que es va creure de veres això del reinventa’t i des de fa uns anys està decidit a aconseguir viure del que més li agrada fer: escriure. Sebastià Bennasar (Palma, 1976) va començar a estudiar després de molts anys de treballar com a periodista especialitzat en cultura al Diari de Balears. “Va ser molt fàcil, perquè ja tenia una edat, sabia el que volia estudiar i tenia un pensament més crític que molts dels meus companys”, explica ara assegut en un forn cafeteria al centre de Barcelona. Hi va arribar el 2005 per estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra i hi va quedar fins que el 2009, amb la seva dona, llicenciada en català i en portuguès, va partir cap a Lisboa fins fa poc menys d’un any. A la carrera, diu, “hauria agraït una mica més d’exigència”.
ENYORES EL PERIODISME? “No, perquè en realitat no l’he deixat de fer mai”, contesta aviat. “El que enyor a vegades és el dia a dia de la redacció, moments concrets, com el dia de les elecions. I també parlar amb la gent que hi col·labora, ments brillants que t’ofereixen visions generals de les coses més enllà dels fets. Crec que els periodistes ens oblidam que la nostra feina no és contar, sinó explicar”. Ara, a més de col·laboracions amb d’altres mitjans, amb el fotoperiodista Carles Domènech ha posat en marxa un projecte, ‘Bearn’, que inclou també una publicació (revistabearn.com) en què mira de donar veu als escriptors en català. “Fem el periodisme que ens agradaria fer, som lliures i ningú ens diu res”, comenta. El projecte, a més, té una altra branca en la qual ofereixen des de fer tallers per aprendre a escriure fins a cursos de lectura temàtics, rutes literàries o d’altres serveis complementaris per a editorials... “Jo pag el lloguer amb tot tipus d’activitats relacionades amb l’escriptura i la lectura”, explica. De moment no li va malament, perquè als cursos, iniciats a l’octubre, ja han aconseguit una seixantena d’inscripcions.
LA LITERATURA EN CATALÀ VA BÉ? Bennasar té una llarga trajectòria com a escriptor, en tots els registres: assaig, novel·la, relats, poesia... Els més recents són Badia de Mindelo (Pagès editors), un relat llarg situat a Cap Verd que acaba de sortir, i La mare del drac, novel·la negra curta que publicarà en breu la nova editorial Llibres del Delicte. “En general, els escriptors en català tenim un problema de visibilitat”, assenyala. “Hi ha molta gent que pensa i parla en català, però llegeix llibres en castellà. Fins i tot independentistes de pedra picada compren Paul Auster en castellà... I a Mallorca encara és pitjor, perquè tenim un govern hostil a tot el que és cultura, i encara més si és en català”.
MANTENS ELS LLIGAMS? “Molt, hi vaig cinc o sis vegades a l’any, i ara que he tingut una criatura encara hi vaig més”, explica. Coneix bé la situació: “Bauzá va tocar l’única cosa intocable: la identitat. Mentre el PP no tocava aquest tema, tot anava bé, però ara han ferit la llengua i l’ensenyament. Com poden explicar els batlles de la part forana que el que ells xerren està sent menyspreat pel partit? Per això els seus votants van sortir al carrer. Els va sorprendre molt la reacció, tot i que crec que els mestres haurien pogut ser més radicals en la vaga. Això podria costar les eleccions al PP si els altres partits sabessin treure’n profit. Tanmateix, a Mallorca el PP perd les eleccions perquè ell vol, no perquè els altres les guanyin. Que tenguin majoria absoluta ja serà més difícil”.
