10/04/2016

Espai públic o via pública?

3 min
El port de Marsella, un cop ha recuperat l'espai per als vianants

MÉS DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ MUNDIAL VIU EN CIUTATS i s’espera que d’aquí 30 anys ja hi visqui el 70% de la població. La planificació urbana, però, està en declivi i només un 37% de les àrees residencials han estat planificades; la resta, o bé han tingut un tipus de planificació informal, molts cops privada, o bé directament no n’han tingut de cap tipus. Planificar vol dir, per exemple, establir uns mínims d’espai públic lliure i obert per a tothom, i també assegurar la mobilitat o la seguretat. Ara mateix, la tendència que es veu a tot el món és una reducció dràstica de l’espai públic. Barris tancats on només poden entrar els veïns, blocs de cases cada cop més grans i carrers autopista pensats només per als cotxes, que impedeixen el passeig i la trobada dels ciutadans. Manen els interessos privats que tendeixen a apropiar-se de l’espai públic, cosa que provoca encara més segregació social. Les dades provenen d’un estudi en procés que està fent Habitat, l’agència de l’ONU per als assentaments urbans, que al mes d’octubre celebrarà el seu tercer congrés, centrat en l’habitatge i el desenvolupament urbà sostenible, a Quito, a l’Equador. Com a prèvia d’aquest congrés, s’ha celebrat a Barcelona una reunió preparatòria centrada, precisament, en l’espai públic. Té la seva lògica perquè de sempre aquest ha estat un dels punts forts de l’urbanisme barceloní -més abans que ara, s’ha de dir- i, també, una de les reivindicacions més constants de tot tipus de moviments ciutadans.

ÀGORA PER A LA PARTICIPACIÓ

De la trobada n’ha sortit una Declaració de Barcelona que, com era previsible, és molt genèrica tot i que, en la línia de l’actual govern municipal, posa l’èmfasi en l’aspecte social i la necessitat de fomentar la participació. Es reclama, per exemple, que l’espai públic sigui democràtic i afavoreixi la diversitat i l’equitat entre tots els habitants de la ciutat, sigui quina sigui la seva procedència o situació legal. De fet, del que es tracta és de recuperar l’ espai públic com a àgora i lloc de trobada, en lloc d’entendre’l només com a via pública, és a dir, com els espais de titularitat pública que cal reglamentar i vigilar.

Un altre dels punts importants de la Declaració fa referència a la mobilitat i considera “catastròfica” la dependència del vehicle privat i aposta perquè es faciliti la mobilitat a peu, en bicicleta o en transport públic. I per evitar l’excessiva privatització, anima a incloure activitats que afavoreixen els petits productors a escala local. És un brindis al sol, esclar, però significatiu perquè pot servir per marcar objectius de futur o per reforçar actuacions que ja s’han iniciat en diversos llocs del món.

De fet, la recuperació de l’espai públic va començar ja fa unes quantes dècades després que la urbanització salvatge de mitjans del segle passat i, sobretot, la proliferació dels cotxes privats hagués convertit en invivibles moltes ciutats. El 1999 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va organitzar l’exposició La reconquesta d’Europa, que reflectia aquesta lluita per retornar el carrer als ciutadans, i a partir de llavors va organitzar el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, que, amb periodicitat biennal, atorga en col·laboració amb altres institucions europees. Aquest any toca premi, que es coneixerà a l’estiu, i s’hi han presentat 276 obres de 203 ciutats de 33 països. És una bona mostra del que s’està fent. El president del jurat, Enric Batlle, considera que ara el que cal és connectar els diversos espais i relacionar-los. “Tenim més espai públic del que ens pensem, però molts cops no estan connectats; si relaciones bé unes zones amb les altres, amb corredors verds, es guanya molt”, avisa. Batlle també considera que un altre valor que puja és la “renaturalització” de la ciutat, amb més verd i zones naturals, així com les microactuacions, és a dir, treballs a petita escala, moltes vegades efímers i participatius que milloren la vida dels veïns. Són importants perquè són el primer pas per empoderar el ciutadà perquè lluita pel que és públic, és a dir, seu.

stats