Gaudí, envestit pels diners
LA NOTA DE L’INFORME ÉS PETITA, UN TROS DE PAPER ESCRIT A MÀQUINA I AMB TATXADES. Naturaleza, edad, estado, oficio: se ignora. És la segona línia. A la primera, el petit informe assenyala el nom de l’accidentat: Antoni Gaudí Cornet. La data, el 7 de juny. El diagnòstic: conmoción general. El tractament només ens assenyala que li han donat un antiespamòdic. És el primer informe de l’accident. Poc abans, a la cruïlla de Gran Via i Bailén, prop de Tetuán (tot i que l’atestat diu passeig de Gràcia), el tramvia de la línia 30 havia atropellat un home vell que, pel seu aspecte, va ser confós amb un captaire. Almenys tres taxistes es van negar a portar el vell ferit -posteriorment van ser multats per la seva inhumanitat- i no va ser fins que un guàrdia urbà va obligar un quart a parar-se que el van poder portar a la casa de socors. Tan malament estava que el varen portar a l’Hospital de la Santa Creu, al carrer Hospital, el dels pobres, on tampoc ningú el va reconèixer. Fins a l’endemà. Ja era tard. Tres dies després moria i el seguici funerari es convertia en una processó popular. Aquest petit paper, com altres documents insòlits -com la multa als taxistes o el llibre de condolències, a més de diaris de l’època-, es poden veure a la petita exposició que hi ha a la planta baixa de la Pia Almoina. És llàstima que sigui tan petita, que la informació sobre la procedència dels documents sigui tan escassa i que hi hagi tan poc context.
Emocions virtuals
De fet, de la visita que vaig fer al The Gaudí Exhibition Center, altrament conegut com a Museu Diocesà, aquest petit paper va ser el que més em va emocionar. Se suposa que l’objectiu de la mostra és, precisament, emocionar, bàsicament a partir de la utilització de les noves tecnologies, tot i que disposa de molts objectes i documents de l’època així com d’algunes rèpliques. És estrany perquè es combinen els diferents àmbits dedicats a Gaudí amb l’exposició de les obres pròpies del Diocesà, i es crea un collage una mica oníric que s’accentua pel caràcter laberíntic del vell, i bell, edifici de la Pia Almoina. He de reconèixer, això sí, que no vaig seguir l’audioguia i, per tant, segur que em vaig perdre moltes coses de la proposta.
El que sí que vaig experimentar va ser una de les estrelles de la mostra: les ulleres que et permeten entrar virtualment a l’interior de la cripta Güell. Gires el cap i veus el terra, les columnes, les voltes. Fins i tot veus Gaudí, és a dir, un actor vestit de Gaudí que fa veure que revisa que tot sigui al seu lloc. Està molt ben fet, però tenia poc a veure amb el record que tinc de la visita a la cripta. Tot semblava més gran i més lluminós. L’experiència de l’espai és molt diferent, però si no tens temps d’anar a la Colònia Güell -una visita sempre recomanable- pot servir una mica més que les fotos. No gaire més.
The Gaudí Exhibition Center -el nom ja deixa clar que és un esquer per als turistes que passen per l’avinguda de la Catedral-és un projecte privat realitzat per Gaudí Barcelona Projects en col·laboració amb el Museu Diocesà de Barcelona i l’assessorament científic de The Gaudí Reserch Institute. Gaudí Barcelona Projects -que té com a conseller delegat l’empresari i galerista Carlos Canals-és una empresa que, segons la seva web, té com a objectiu posar en valor -amb exposicions, congressos, etc.- tota la investigació que ha fet The Gaudí Reserch Institute. Aquesta entitat, a la vegada, té com a membres fundadors Pere Jordi Figuerola -historiador i museòleg que durant dècades ha estat conservador del Museu Diocesà i ara és el comissari de l’exposició-, Manuel Medarde -enginyer i historiador que durant molt anys ha estat un dels responsables de la cripta Güell per part de l’arquebisbat i que va ser un dels principals crítics de la reforma que hi va fer la Diputació- i l’historiador i gestor cultural Marià Marín. Els noms en anglès no varien l’origen.
L’arquebisbat de Barcelona no és l’únic que ha trobat que Gaudí és una mina d’or que cal explotar. Ho fa tothom perquè és, de fet, el principal atractiu turístic d’una ciutat que viu del turisme. Ja treu suc de la Sagrada Família -es veu que hi haurà un mirador al peu de la torre de Jesucrist i ponts de vidre entre les torres dels evangelistes; emoció d’altura- i ara, al Diocesà, sembla que vol explotar la cripta Güell, encara que sigui virtualment. Entra en una llarga tradició eclesiàstica de treure profit dels seus béns materials i immaterials que va començar amb les relíquies i que sap fer molt bé. George Lucas no els arriba a la sola de les sabates pel que fa a la mercadotècnia. Però torno a la planta baixa, a la petita mostra sobre la mort de Gaudí, el pobre. I penso que avui l’ha tornat a atropellar un tramvia, però aquest s’anomena diners.
