Gaudim del bon menjar de tot arreu

L'AVANTATGE, un dels molts, que té el fet que tinguem gent de tants països vivint entre nosaltres és que podem gaudir de les seves variades i riques tradicions culinàries i així fer-nos una idea de quina és la seva cultura i la seva història gastronòmica. Els russos, com explicam avui a l'extens reportatge d'Albert Traveset que obre el diari, són una important comunitat i ja tenen des de fa poc el seu restaurant. Els senegalesos també han obert un restaurant amb menjar típic a Son Gotleu. Els xinesos, que fa dècades que són per aquí, estan començant a obrir restaurants -basta fer un volt per la plaça de les Columnes- que no són els típics de franquícia estàndard, sinó que ofereixen un menjar autèntic i tradicional, que poc té a veure amb el "tres delícies" a què estam acostumats. I el mateix podríem dir dels alemanys, per descomptat, dels anglesos, dels japonesos, dels marroquins, dels equatorians, dels francesos i dels omnipresents italians. A través de l'estómac aprenem a conèixer els altres i a apreciar les seves identitats diverses, a entendre una mica per què són com són i a acceptar el plaer de la diferència. O de les similituds. Fa anys, en un viatge al Marroc, a la zona més al sud, just a tocar del desert, en un restaurant ens oferiren l'amanida marroquina. Quan la varen portar, va resultar que era, exactament, un trempó. Amb el mateix pebre verd que a altres llocs de la Península, per exemple, resulta quasi impossible de trobar. El bon menjar ens fa conèixer altres mons, i també ens els apropa.