Gratacels contra 'grataterres'

ELS GRATACELS tenen mala fama llevat que siguin lluny. A Manhattan, Dubai o Hong Kong, per exemple. A Europa ens costa en general acceptar-los i la primera reacció quan ens parlen de créixer en altura és posar-nos la mà al cap. Ens sembla més normal i lògic una caseta, o un adossat, amb pati i piscineta. Qui no el voldria! Encara que consumeixi molt més territori i, a la curta i a la llarga, resulti més insostenible perquè suposa un impacte major d'urbanització del sòl i un enorme cost per als ajuntaments, que es veuen obligats a donar serveis a habitatges unifamiliars dispersos amb el sobrecost que això implica. No vull dir amb això que estigui d'acord que es plantin torres o edificis amb altura pertot arreu. Són majoria els llocs on això seria un atemptat urbanístic i una destrossa imperdonable del patrimoni arquitectònic i natural. Però hi ha llocs on aquesta solució pot fer més bé que mal. Amb això hi ha moltes escoles i el debat, antic, no acaba de tancar-se mai. Benidorm, per exemple, és per alguns un lloc aberrant per la gran altura dels seus hotels i torres d'apartaments. Molts d'altres, però, el reivindiquen perquè va ser una opció urbanística que a la llarga ha resultat tenir menys petjada ecològica que el creixement dispers de la majoria de la costa mediterrània. Molts dels gratacels del món són hotels i s'ha de reconèixer que l'altura és un atractiu turístic perquè assegura bones vistes. Que la Platja de Palma creixi en altura ho trob lògic. Allà sí que convenen més gratacels que continuar gratant més terra.