Inèdits de Jordi Benito
«’PERFORMANCE’ SANGUINÀRIA, ON S’ASSASSINA UNA VACA per utilitzar la seva sang amb diverses finalitats pseudoartístiques, a mode de ritual». Així defineix la Filmoteca de Catalunya al seu repositori digital el vídeo BBP-ROMÀNIC (Barcelona Brutal Performance), de Jordi Benito. Tot i que això de “pseudo” s’ho haurien de fer mirar, és veritat que la perfomance, realitzada el 1980, impressiona i segurament avui en dia seria denunciada pels animalistes. No sé si era aquesta o Barcelona Toro Performance la que vaig veure per primer cop quan estudiava art a la universitat. Sempre m’ha quedat gravat el soroll del cop sec i ràpid que fa l’escorxador per matar la vaca abans que comenci l’ acció. Benito ha sigut, potser, l’artista més radical i extrem que hi ha hagut a Catalunya l’últim segle. A l’estela de l’accionisme vienès i dels diferents corrents conceptuals dels seixanta i setanta, especialment del body art, va crear un món propi en què la mort, el sacrifici, els rituals, el contrast entre les cultures nòrdiques i mediterrànies, la música i els límits del propi cos tenien un paper determinant.
Fill de Granollers, on va néixer el 1951, Benito va estudiar disseny i enginyeria tècnica i professionalment es va dedicar molts anys a l’interiorisme. A principis dels anys 70, molt jove, va començar els seus treballs artístics, que des de l’inici es van incloure en els nous corrents conceptuals, i va ser, per exemple, un dels membres del Grup de Treball. D’aquestes primeres obres tracta Jordi Benito. Idees com a imatges / Documents com a obres d’art. 1971-1984, el títol d’una exposició al Museu de Granollers i ara també d’un llibre, magnífic, que ha publicat l’editorial Comarruga en col·laboració amb el museu i amb Vicenç Altaió, autor de la catalogació i dels escrits.
‘MILITAR ART’ I ALTRES DESCOBRIMENTS
El llibre és extraordinari perquè parteix de la documentació personal que ell guardava -ben ordenada a l’inici i més caòtica els últims anys- i que va ser descoberta després que fos trobat mort a casa seva el desembre del 2008. “La mitologia de Jordi Benito ha esborrat la seva metodologia”, explica Altaió, que defensa la importància del procés estètic d’un artista que, segons afegeix, “no era cap salvatge”. Al llegat, donat per la família al Museu de Granollers, que després de l’ingent esforç de catalogació el dipositarà al Macba, hi havia uns 1.500 documents i 3.000 fotografies que fan referència a uns 150 projectes. I, el més significatiu, amb informació d’algunes obres fins ara inèdites, com les que Altaió ha inclòs en una curiosa tipologia denominada Militar art. Es tracta en aquest cas de fotografies que feia l’artista durant el seu servei militar, que va complir a Mallorca i a Cabrera, en les quals utilitzava la temàtica militar i els seus elements (uniformes, armes, maniobres, etc.) per fer unes obres crítiques o iròniques basades en la serialització i la contraposició d’elements.
Altaió ha identificat i estructurat els diversos períodes en la trajectòria de Benito, un estudi que ajuda a recuperar una de les figures cabdals de l’art català dels setanta i vuitanta, que, com altres artistes de la seva generació, és quasi desconegut per als joves. Ja és hora que posem fil a l’agulla.
