CONFÉS QUE estic una mica preocupada per l'evolució que puguin prendre les mobilitzacions verdes els propers dies. Entenc perfectament la indignació, les ganes de protesta i els motius que mouen no sols a la vaga sinó també a les protestes al carrer. Pens, però, que els convocants no haurien d'oblidar que aquesta és una cursa llarga i que només s'està a la primera setmana. Per això han muntat una caixa de resistència i per això a la vaga li diuen indefinida. Ja es veia venir que al primer moment no hi hauria cap reacció per part del Govern. Espera que hi hagi un desgast dels docents i famílies mobilitzades i, sobretot, confia en un algun error que permeti variar el debat sobre tot allò que ha fet malament i la seva evident manca de diàleg i consens per començar a parlar d'altres coses: sigui el paper dels al·lots en tota la protesta -després d'acusar els mestres, ara disparen contra els pares acusant-los d'utilitzar els nins; l'adoctrinament governamental aviat arribarà al dormitori- o l'actuació dels manifestants en el carrer. En aquest sentit, estaria bé que els convocants mantinguessin molta, molta calma i un servei d'ordre exemplar. Les protestes pacífiques però fermes i constants són més efectives i tenen més influència. Ara mateix, qualsevol excusa serà bona per desacreditar una protesta que està sent pacífica, organitzada i tranquil·la. Està clar que la majoria ho sap i haurà de vigilar que no surtin descontrolats. Sobren raons per protestar, això només ha començat. Keep calm .
