IAQUÍ

L'artilleria mallorquina, al rescat

EXPLICA Albert Sánchez Piñol a Victus , la novel·la de l'any sobre el setge de Barcelona de 1714 (molt instructiva i entretinguda), que després de la derrota els guanyadors oferiren a Francesc Costa, l'artiller mallorquí que al capdavant dels seus homes també illencs és un dels pocs herois del llibre, que s'incorporàs al seu exèrcit perquè el consideraven un dels millors professionals de l'artilleria que mai havien conegut. Ell va fer com que sí però, novel·la Sánchez Piñol, ràpidament va fugir, diu, cap a le seves Illes, que aguantaren un any més abans de rendir-se a les tropes borbòniques. Pel que sembla, els artillers mallorquins tenien gran fama perquè s'havien esbravat en la defensa de la costa contra les incursions dels turcs i els corsaris berberescs, però sobretot perquè havien estat formats a l'Escola d'Artilleria de Mallorca, fundada a mitjan segle XVI i que va ser desmantellada el 1715 després del Decret de Nova Planta, una "decretada" avant la lettre que deu entusiasmar els nostres governants actuals. Ahir més de dues mil persones varen participar en la"via mallorquina" de Palma, i també a Menorca, i avui a la Via catalana hi haurà més d'una baula illenca a la cadena humana. El gruix de l'artilleria mallorquina, però, aquesta vegada té prou feina per defensar les pròpies posicions davant un setge que té com a objectiu desmuntar l'escola i el poc que s'havia aconseguit els darrers trenta anys per normalitzar la llengua i la cultura pròpies. Necessita tots els Francesc Costa aquí, al peu del canó.