ESBÓS

L’encert de fer col·lecció

DURANT ANYS ENS HEM QUEIXAT que gairebé tota la inversió en art es dedicava a la pedra i a les exposicions temporals. Dèiem, amb raó, que no s’ha fet la necessària inversió en obres d’art, per configurar una col·lecció pensant en el futur. És un problema greu per al MNAC, que encara viu de les compres i donacions del segle passat, i ho és també per al Macba, que, tot i que ha fet col·lecció, ha sigut a un ritme lent i, a més, a través d’un sistema complicat en què els propietaris de les obres sempre acaben sent altres, siguin les administracions o la fundació privada. És en aquest context que agafa encara més valor la col·lecció del Centre d’Art La Panera de Lleida, un fons públic fet amb criteri i amb la voluntat de recollir les obres més significatives del present en l’àmbit català i espanyol.

Durant més de dotze anys, l’artífex d’aquest petit miracle ha sigut Glòria Picazo, sempre atenta al que feien els artistes més propers sense perdre de vista el context global i que l’estiu passat va plegar deixant el llegat de l’imprescindible catàleg de la col·lecció i una programació preparada fins al setembre. Confiava que la nova direcció tindria prou temps per treballar, però encara no hi ha ni les bases del concurs que s’ha de convocar per seleccionar qui la substituirà. Ara ja és urgent. Tot i que l’activitat de La Panera no ha afluixat perquè, com explica Antoni Jové, el seu coordinador, “l’equip és petit però està molt consolidat”, seria difícil d’entendre que es perdés l’impuls d’un centre que amb molt d’esforç ha aconseguit situar-se com una referència en el context català.

Això s’ha fet, explica Picazo, pensant a llarg termini: “Vam començar a comprar obres el 1997, amb la primera Biennal d’Art Leandre Cristòfol, i La Panera no es va inaugurar fins al 2003, quan ja s’havien fet tres biennals. Des de llavors hem continuant amb les adquisicions amb un pressupost cada dos anys de 60.000 euros, que només va baixar els anys més forts de la crisi”. La biennal, que encara continuarà organitzant Picazo, es fa per invitació a determinants artistes, de manera que cada dos anys es convida deu creadors perquè puguin presentar la seva obra de manera extensa, en forma de miniexposicions de cada un. Després, un jurat d’experts decideixen quines obres es compren i així, a poc a poc, s’ha anat configurant un fons que compta amb obres d’Ignasi Aballí, Eulàlia Valldossera, Antoni Abad, Julia Montilla, Bestué/Vives, Jordi Colomer, Martín Azúa, Francesc Abad, Montserrat Soto, Carles Congost, Daniel García Andújar, Javier Peñafiel, La Ribot i Francesc Ruiz, per citar-ne només uns quants. “Hem fet una col·lecció del present cap al futur, i això té un risc”, diu Picazo, amb l’orgull de qui sap que amb aquest discretíssim pressupost i des d’una perifèria en la qual és molt difícil aconseguir visibilitat ha aixecat un fons que guanyarà valor com més passin els anys.

Un fons itinerant

La col·lecció explora diversos eixos que també han servit de guia per a les exposicions. Així, per exemple, hi ha un bon grapat d’obres i artistes que tenen el cos com una de les seves preocupacions. Si el culte al cos ha sigut un dels 'leitmotivs' de la societat de consum, els artistes l’han contraprogramat amb un reguitzell de cossos trossejats, malalts o deformes, o bé amb visions crítiques sobre el comerç de la intimitat. El paisatges canviants, la inclusió de la narració i la ficció en l’obra d’art, l’autoreferencialitat de la pintura i els conflictes polítics i ideològics són altres de les grans línies en les quals s’estructura aquesta col·lecció. També inclou un important apartat d’art mòbil, és a dir, fet i pensat per veure’s al mòbil, i el Centre de Documentació disposa d’un inèdit recull de revistes fetes per col·lectius d’artistes, de La Más Bella a Cru, que han sigut un dels principals suports dels creadors aquestes darreres dècades. Ara a la Sala Muncunill de Terrassa es pot veure l’exposició 'Art en trànsit ', feta a partir del fons de La Panera, que la Diputació de Barcelona fa itinerar per diverses ciutats. És una prova més de l’encert de fer col·lecció.

----------

La col·lecció de La Panera inclou vídeos com 'Ser y durar', que teniu al capçal d'aquesta pàgina, del col·lectiu Democracia, que enregistra un grup de joves fent 'parkour' al cementiri civil de La Almudena destacant les tombes dels opositors al franquisme. Es pot veure en l’exposició Art en trànsit a la Sala Muncunill de Terrassa.