L’enigma del Bosch

Les celebracions dels 500 anys de la mort del Bosch marcaran un abans i un després i serviran per enfrontar els treball dels experts holandesos i espanyols sobre l’obra de l’artista. Obre el foc el dia 13 de febrer l’exposició Hieronymus Bosch. Visions del geni, que se celebra al Museu del Brabant Septentrional, a ‘s-Hertogenbosch, on es podran veure unes 20 pintures i 19 dibuixos del pintor, així com 70 obres més d’artistes relacionats. Estarà oberta fins al 8 de maig (www.hetnoordbrabantsmuseum.nl). Algunes d’aquestes obres viatjaran després a Madrid, on el 31 de maig el Museu del Prado -la principal col·lecció del Bosch al món- presenta fins a l’11 de setembre una altra gran mostra sobre l’artista.

SOM A PUNT DE VIURE UN DUEL APASSIONANT EN EL MÓN DE L’ART. En una banda hi el comitè d’experts holandès que s’ha proposat destriar el gra de la palla pel que fa a les obres del Bosch i que oferirà les seves conclusions coincidint amb l’exposició que s’inaugura el proper dissabte a ‘s-Hertogenbosch. En l’altra, el Museu del Prado, que a finals de maig obrirà la seva pròpia exposició i presentarà també els seus propis estudis sobre l’obra de l’artista. Els primers defensen, per exemple, que tres de les obres de la col·lecció del Prado no són pròpiament del Bosch sinó del seu taller o d’alguns imitadors. Els madrilenys asseguren que no hi ha proves concloents per afirmar-ho i mantenen l’autoria del pintor.

Serà difícil saber qui té raó perquè proves, el que se’n diu proves, no n’hi ha gaires i s’ha de recórrer a les comparacions estilístiques i les anàlisis de les fustes i els pigments. Del Bosch se’n saben poques coses, i de les seves obres pràcticament res. Sabem, això sí, que va morir un dia indeterminat de principis d’agost de 1516 perquè hi ha els documents del seu funeral als arxius de la confraria de Nostra Senyora, a la que pertanyia des del 1468, que el va organitzar el 9 d’agost amb una missa solemne oficiada per tres capellans. El funeral es va fer a la església cardenalícia de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch -que vol dir, literalment, el bosc del duc -, la ciutat holandesa on es calcula que havia nascut cap al 1450 i on sembla que va passar tota la seva vida.

Seguint el que explica Jos Koldeweij -un dels comissaris de l’exposició holandesa- a partir de les escasses referències a l’artista en els arxius de l’època, Hieronymus van Aken va néixer en una família de pintors. Ho eren el seu avi i el seu pare, i també ho van ser els seus germans i nebots. Els ancestres familiars provenien originàriament d’Aquisgrà -d’aquí el nom van Aken-, però en un moment determinat, quan la seva obra ja era prou famosa -un fenomen que es veu que va ser ràpid perquè en vida ja tenia imitadors- va decidir canviar-se el nom, prendre el de la seva ciutat i dir-se Hieronymus (o Jeronymus) Bosch.

Com es va convertir en un artista tan famós i qui eren els seus clients -entre els quals hi havia algun príncep- es desconeix en gran part. No és clar si pintava per encàrrec o si creava les obres que volia i després les venia, tot i que, segurament, feia una mica de tot. Se sap poc del taller i tampoc hi ha coincidència sobre les fonts i la inspiració del seu peculiar estil, que tant va fascinar els pintors moderns.

Sembla que el seu món, al contrari de la seva imaginació, era relativament petit. ‘s-Hertogenbosch era, a l’època del Bosch, la tercera ciutat en importància del ducat de Brabant -després d’Anvers i Brussel·les-, amb una població que no arribava als 12.000 habitants quan va néixer el pintor i que al llarg de la seva vida va arribar a créixer fins a tenir-ne quasi 18.000. El Bosch va viure sempre a la plaça del mercat, primer a la casa familiar on hi havia el taller -que no va heretar però en què sembla que sempre va treballar- i després a l’altra costat, més noble i on es va instal·lar després de casar-se, abans de 1481, amb Aleid van de Meervenne, una noia rica que el va introduir a l’alta societat.

En aquella ciutat de províncies catòlica i burgesa hi havia, però, una certa vida intel·lectual. El Bosch va viure canvis importants al món, com ara la popularització de la impremta, l’arribada dels espanyols a Amèrica, que va ampliar el món conegut, o l’expansió de les idees humanístiques i els corrents transformadors religiosos que van donar peu al protestantisme. Ell, però, pel que diuen els experts, era un moralista pessimista que pensava que la societat estava corrompuda -especialment els pobres, seguint la idea classista dels burgesos de l’època- i que la salvació era un camí més aviat personal a què podien aspirar els homes que, amb esforç, seguien el camí de Crist amb decència, honestedat, mesura i contenció. Sembla una broma en el pintor més esbojarrat, imaginatiu i aparentment lúdic de la història.

Com deia Felip II, el rei ultracatòlic que va ser un gran col·leccionista del Bosch, en línia de la boschmania i l’amor per l’art flamenc que s’havia instal·lat entre les elits espanyoles des del temps dels Reis Catòlics, el Bosch pintava els homes no com volien ser sinó com eren. I, per això, al final quasi sempre els enviava tots a l’infern, on els feia passar fantasioses tortures en mans d’uns éssers monstruosos que fascinen tant com les seves anteriors descripcions de la luxúria i els excessos que els havien fet arribar. La vida i les motivacions del Bosch són un enigma, però, com les seves obres, tothom les vol desxifrar.