IAQUÍ

L'estranger està entre nosaltres

FA CENT ANYS del naixement d'Albert Camus, un dels més grans escriptors francesos i una de les personalitats clau per entendre la complexitat ideològica i social del segle XX. A moltes generacions ens ha marcat L'estranger , la manera que té de situar-se fora del món i com reflecteix l'estranyesa davant un món que cada cop s'entén menys. Camus era un home del seu temps, i, tenint en compte quin va ser aquest, no podia ser d'altra manera que contradictori i compromès. Avui, a Cultura, us explicam una part poc explorada de la seva biografia que omple encara de més ombres la figura d'aquest home que va guanyar el premi Nobel el 1957, a només 44 anys, i que va morir tres anys després en un accident de trànsit que va convertir la seva figura en un mite. Es tracta dels seus orígens menorquins. La seva àvia materna era menorquina, concretament de Sant Lluís, i va ser ella en gran part la que el va criar de petit. Havia emigrat cap a Algèria a mitjan segle XIX i allà va néixer la mare de l'escriptor, que, com la padrina, es deia Catalina, el nom que Camus va posar després a la seva filla seguint així una vella tradició que per aquí ja s'està perdent. Sembla que a casa de Camus, de pare d'origen alsacià, s'hi parlava també el català. Tanmateix, quan va viatjar a les Illes el 1935 ho va fer per Mallorca i Eivissa sense, sembla, tenir curiositat per conèixer la terra dels seus ancestres. Un misteri que incentiva, encara més, la relectura de l'obra d'un escriptor que no ens hauríem de sentir estranger.