QUASI HE viscut més anys a Catalunya que a Mallorca. Vull dir que em sent catalana, no sols des del punt de vista cultural sinó també real. Però, abans de res, som mallorquina, i fins i tot diria que artanenca. I crec que és una realitat política i social diferent la que hi ha aquí que la que hi ha al Principat. En aquest sentit, personalment, quan em demanen què som, dic que som mallorquina. Cosa que no treu que tingui molt clar que form part de la cultura catalana, que és molt més àmplia, rica i complexa que la que es produeix al Principat. Existeixen uns Països Catalans culturals i sentimentals que, almenys de moment, no són polítics. Per mi el més important no és tant la nomenclatura de les coses sinó la realitat. El català, la llengua, és la que és, i encara que li canviïn el nom continuarà sent català. En fi, em sap greu el malestar que sembla que ha provocat a alguns lectors la columna d'ahir. Agraesc molt els comentaris, perquè deixen clar que sens dubte no em vaig explicar bé i, segurament també, que hi ha una part de lectors que no comparteix la meva visió de les coses en aquest camp. Mirarem d'ampliar l'horitzó del diari amb articles d'altres persones que tenen altres opinions. La meva intenció era deixar clar que em sembla absurd el que pretén el PP de fer una declaració dient que no som Països Catalans. És com si la fessin dient que no xerram català, que és el que voldrien. Però, per altra banda, crec que el Principat, tot i que germà, és un altre context, per cert, ara mateix més estimulant que aquest.
