AQUESTS ANYS passen coses noves al món. De manera intermitent i amb motius i protagonistes diferents, la gent, el ciutadà normal, surt al carrer per protestar sense que hi hagi darrere un sindicat, organització o partit tradicional. És un degoteig continuat que ara passa a Tunísia, ara a Istanbul, Madrid o Nova York. De moment, exceptuant les primaveres àrabs i els seus cruents epígons, no hi ha hagut grans conseqüències per a l' establishment, però això no s'ha acabat encara. Les màscares de Guy Fawkes que fan servir molts seguidors d'aquesta protesta, i que s'han convertit en icona d'Anonymous, s'han agafat d'una pel·lícula -el títol, V de Vendetta, ja és prou explícit- que a la vegada es va inspirar en un activista catòlic anglès del segle XVII que pretenia volar el parlament. És un símbol, però, que avui no representa violència, sinó ganes de passar comptes amb tots aquests que ens han portat al desastre i avui continuen demanant més esforços i retallades com si res. Els símbols, però, fan por. Al nostre, Govern per descomptat. Li fan por els mestres i els pares que de manera pacífica i resistent penjaven llaços quadribarrats a les escoles. Ara els perseguiran i multaran per això. Només s'hi poden penjar, diuen, banderes espanyoles, balears o europees. És una idea estranya, però tenint en compte que Europa en general defensa les llengües pròpies, tal vegada es podrien penjar a partir d'ara banderes europees a les escoles per recordar-ho. Els símbols poden tenir moltes lectures. Ja ens entenem.
