JA SÉ QUE QUEDA estrany xerrar d'aquestes coses amb la que cau. Com que tindrem molts de dies i dies per parlar-ne i per indignar-nos amb la gravíssima situació institucional i democràtica que vivim amb aquest govern, avui us volia comentar una petita anècdota que a mi almenys em dóna bon rotllo. Avui he menjat els primers espicatornells, com deim al meu poble, de la temporada (avís que de mercat). Sempre he tingut debilitat per aquest bolet primerenc que solc menjar passat per la paella amb una mica d'all i que té un gust suau i deliciós. Ha estat com menjar una miqueta d'hivern, un sabor que amb el temps que fa i amb la calor que ha fet em venia molt de gust. Diuen que aquest serà un gran any per als esclata-sangs, si és que les pluges, fins ara benignes, no ho acaben espenyant. Tindrem, idò, alguna treva de bones notícies durant una tardor que se'ns presenta molt crispada, molt moguda i molt incerta. La cerca de polítics populars assenyats, però, comença a donar fruits, més escassos que els espicatornells que m'he menjat, però almenys n'hi ha; com a mínim un batle popular, el de Pollença, ha fet declaracions avui a la cadena Ser reconeixent que hi ha malestar dintre el partit. Tal vegada si entre tots fem que ploguin bé les peticions de la ciutadania sobre ells perquè es mullin sense por a favor de l'educació i la cultura pròpia, acabaran apareixent més agres de populars amb prou seny com per evitar aquest menyspreu governamental pels docents, per la justícia i pel Parlament.
