ÉS SORPRENENT el lema de la manifestació que tot just va aconseguir congregar ahir unes mil persones a la plaça Major de Palma. "Per una educació pública de qualitat, trilingüe i apolítica". A veure, què vol dir apolítica? Tal vegada que sigui una educació feta amb l'acord i el consens dels experts i la comunitat educativa? Perquè si és així, el TIL no pot ser més "polític". O, millor dit, més partidista. El vol imposar un partit polític sense fer cas no tant sols a l'oposició política, sinó tampoc a la Universitat, als experts i als docents. La protesta dels professors, que sí que varen aconseguir congregar 80.000 persones a Palma, és política. És clar. Qualsevol mobilització social pot tenir una lectura política. Som animals polítics, i això és bo, perquè vol dir que ens interessa allò públic, volem participar en el debat social i ciutadà. Però aquella manifestació verda no era partidista, és a dir, no implicava només un partit, sinó gent de diferent ideologia que incloïa fins i tot militants i votants del partit que brama ara perquè l'educació no sigui "política". Si no ho ha de ser, idò perquè s'imposa amb un decret llei i fent un ús, abusiu, d'una majoria parlamentària que escatima el debat? Ja està bé de desvirtuar el llenguatge. Que una cosa sigui política no vol dir que sigui dolenta. El que és pervers és fer creure que la ciutadania només pot fer política quan vota cada quatre anys. O intentar fer passar per bo que el que fa el Govern, com el TIL, és "apolític" quan ni tan sols no s'han escoltat els tècnics?
