03/04/2013

Nekane Aramburu: "Cal dinamitar la barrera que suposa la paret blanca del museu"

4 min

Va ser tota una sorpresa l'elecció d'aquesta crítica i comissària d'art basca com a nova directora del Museu Es Baluard, el centre referent de l'art contemporani a Palma, que estava sense màxim responsable des de feia un any. Aramburu, especialista en espais independents i que forma part de la junta directiva de l'Instituto de Arte Contemporáneo, va guanyar el concurs convocat pel centre i, fidel al Codi de Bones Pràctiques, ràpidament va penjar el seu projecte a la web perquè tothom tingués clar què hi volia fer i quin era el seu ideari.

Ho considerava necessari?

Bé, penjar el projecte és un gest, que no és la primera vegada que es fa. Daniel Castillejo ja ho va fer a l'Artium de Vitòria. Penso que tota persona triada en un concurs públic hauria de donar a conèixer el seu projecte. M'ho prenc com un manifest d'intencions, i així ho he penjat.

¿És un blindatge de cara als polítics, com els concursos?

Sí, esclar. El projecte és un manifest, un contracte d'intencions i un aval. Però crec que també és important la persona, perquè van lligats. Jo no podria haver fet un altre projecte amb la trajectòria i el currículum que tinc. Van units.

Ha estat ben rebuda a Mallorca?

Penso que ha agradat molt que no tingui res a veure amb el context local. Al final ha estat bé que fos de fora. Em deien, "que bé, estàs verge".

¿Es poden extrapolar les maneres de veure l'art d'un lloc a l'altre, sense conèixer l'escena local?

Bé, conèixer l'escena local és fàcil. El problema és que sempre sol transcendir només la part superior, l' establishment , i no les altres capes de la creació, i quan ets en un lloc així has de mirar que hi hagi permeabilitat entre les distintes capes, les conegudes i les més amagades. Crec que és possible i, de fet, m'han buscat perquè ajudés a donar sentit a escenes locals. Ho vaig fer a Bogotà i també en un premi en què vaig fer de jurat a Quito. Té la part bona que ets més neutral sense entrar en les guerrilles locals. Al final, estableixes unes pautes en l'anàlisi de les obres artístiques a partir d'uns criteris que són universals.

Com cal reinventar els museus?

Encara ens serveix la definició del Consell Internacional de Museus (ICOM). El museu no ha de ser un centre cultural on tot s'hi val. El que cal és analitzar les funcions, els continguts i sobretot els models de gestió. Els museus espanyols van néixer per voluntat política perquè hi havia unes bones dotacions econòmiques que ara han desaparegut. Llavors el que cal és reinventar també les fórmules de gestió perquè no siguin exclusivament públiques.

De quina manera entra la gestió privada en museus públics?

Bé, està al caure la llei del mecenatge i, de fet, aquí ja m'he trobat complicitats establertes amb empreses. És important que no siguin només de patrocini per a coses concretes sinó que potenciïn el sentit de pertinença al lloc. El museu és públic i, per tant, és de tots. Els ciutadans se l'han de sentir seu, la societat l'ha de reconèixer com a propi i per això la col·laboració amb els patrocinadors i col·laboradors ha de ser a llarg termini. Cal posar la llavor, perquè és el que es trobaran les futures generacions.

Ha treballat i estudiat molt els espais artístics independents gestionats per col·lectius. Com han evolucionat des dels vuitanta fins ara? Hi ha hagut molt transvasament generacional. Els espais dels anys vuitanta eren molt viscerals, s'havien de fer coses perquè no hi havia res més. Als noranta van sorgir espais, com va ser Transforma, en què jo estava implicada, on hi havia gent que treballàvem ja amb museus i en la gestió cultural però que volíem crear un lloc paral·lel per poder desenvolupar de manera seriosa una programació. Als 2000, el que passava és que era una generació que no coneixia el que havia passat abans, i els d'ara saben el que fan i són totalment conscients de la història. Tenen un model molt de gestió professional i especialitzat, i sobretot rendible. Ha estat un aprenentatge.

I es pot aplicar això a un museu?

Haurem d'aplicar aquests models de gestió, ja que serà la manera d'obtenir finançament.

Compta amb prou pressupost?

No, de moment l'únic que podem fer és aixecar la persiana.

¿Fins a quin punt l'excés de teoria ha estat un escull perquè el gran públic entrés en el món de l'art?

Insisteixo molt en l'educació, és la clau per avançar. Cal evitar aquesta barrera, el museu i la seva paret blanca. A mi m'interessa molt poc la paret blanca del museu, crec que és una barrera que cal dinamitar.

¿S'aconseguirà restituir a l'art una certa centralitat o es mantindrà com una disciplina elitista?

Cal reinventar també el sistema de l'art. És una indústria cultural, com ho és el cinema o la música. Però l'art sempre ha intentat anar de la mà del papa i la mama institució, i ara cal replantejar-ho tot una mica.

Li agrada la pintura? Ho dic perquè a les Balears n'hi ha molts, de pintors...

Sí. També m'han preguntat si m'agradava Barceló... I va ser un dels meus mites quan estudiava. Estava fascinada pel que feia. M'agrada la pintura intel·ligent, esclar.

stats