DE SANITAT darrerament se'n xerra poc perquè ja s'ha instal·lat com una resignació indignada però impotent, després de tants anys de retallades. Ahir, però, es varen recuperar dues xifres que, encara que no són noves, juntes em pareixen molt aclaridores del que està passant. És a dir, de la baixada en la qualitat de l'atenció i de les condicions de feina als hospitals i centres de salut de les Illes. Una la va fer pública a Madrid la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) i situa Balears a la coa de la despesa en sanitat de l'Estat. Segons aquestes xifres, la despesa per habitant és de 1.048 euros, un 13% menys que la mitjana estatal. Només Andalusia ens supera en baixa despesa per càpita. És a dir, en quasi tot l'Estat, els respectius governs autonòmics valoren més que nosaltres la necessitat de la sanitat pública. No és només un problema de mal finançament -que també, i això és una raó més per reclamar a Madrid-, sinó de prioritats. De l'altra xifra va avisar la consellera Núria Riera al Twitter. Comentava que s'havia penjat a la web de la CAIB el balanç de les reformes fetes a l'administració aquests dos anys. Ja ho havia explicat en roda de premsa abans de festes i en vàrem fer ressò, però ara, amb una mica de retard, han fet els gràfics i han posat la informació a l'abast de tots els ciutadans. Allà surt com una de les fites aconseguides és la reducció de 1.157 llocs de feina a la sanitat pública de les Illes en dos anys. És a dir, hi ha mil persones menys i invertim menys que, quasi, ningú en sanitat. D'acord, és una manera dràstica d'estalviar, però a costa de què. Bàsicament, de la salut i del benestar dels ciutadans i de la qualitat de feina dels treballadors.