Opinió 18/02/2014

Pessimista de cap, optimista de cor

Catalina Serra
3 min

Encara no té 20 anys i ja és una firma amb 1.332 seguidors al Twitter (s’ha de dir que n’escriu molts, ell) i experiència com a bloguer en diferents plataformes digitals, especialment en la desapareguda Bloko. Jaume Ribas Vilanova (sa Pobla, 1995), però, encara no és periodista. De fet, si ens citam al Zurich és perquè aquest emblemàtic bar barceloní (l’equivalent per a les cites al Bosch de Palma) és davant de l’aturada dels ferrocarrils, que una hora més tard el duran a la Universitat Autònoma, on aquest mateix any ha començat la carrera. Li agrada Barcelona, però reconeix que encara té el cap més aquí (Mallorca) que allà. Es veu tornant i ho explica amb el vers d’una cançó del grup valencià Orxata: “El meu destí és el meu origen”. I reivindica allò ultralocal perquè, diu, li interessa més el que passa a Mallorca que a Catalunya, més el que passa a Inca que a Palma i més el que passa a sa Pobla que a Inca. A sa Pobla, el seu poble, amb un 25% d’immigració, la majoria magrebina, reivindica el paper dels mestres de l’escola Primària. “En la meva generació hi havia cinc i sis magrebins a cada classe i era rar que jugàssim plegats. En la del meu germà, tres anys més jove, ja hi hagué un canvi, i com més joves, més. Ara la integració és brutal i això ha estat gràcies a la feina molt ben feta de les escoles, que algun dia s’haurà de reconèixer”.

PER QUÈ PERIODISME? “Per anar en contra”, confessa conscient que el sector no està en el seu millor moment. Tanmateix, diu esperançat, “ara les coses estan malament, però el món mediàtic viu moments de grans canvis i d’aquí a dos o tres anys ningú no sap com estarà”. Ell és un exemple de per on van ara els tirs. Les seves fonts d’informació són la ràdio i la premsa escrita, en format digital, i té un petit nucli de diaris de referència, tot i que rep molta més informació d’altres mitjans que li arriben a través de les xarxes socials, on és hiperactiu. “La manca de credibilitat del periodisme és fruit del que ha passat en els grans diaris generalistes, que s’han deixat dur per les pressions del món polític i econòmic. El canvi de model haurà de passar pels mitjans més petits i especialitzats, que tindran el seu nínxol de públic i publicitat i seran més difícils de controlar”. Mentre ho explica somriu i reconeix que és una mica agosarat fer prediccions “amb només quatre mesos de carrera...”. Tanmateix, sembla bastant lúcid.

SEREU LA GENERACIÓ DEL CANVI? “Tenim capacitat per provocar un canvi en la manera de funcionar a l’illa, però no sé fins a quin punt no heretarem els vicis de les generacions anteriors. El meu cercle, per exemple, és més reivindicatiu i combatiu que la mitjana, però surts d’aquí i no és tan així”. Ho ha comprovat també a Catalunya, on, apunta, la majoria identifica Mallorca amb “les ensaïmades, Tomeu Penya i els peperos ”. “Ens pensam que tots els catalans estan al corrent de les mogudes anti TIL, però no és així”. A més, avisa, està per veure si a Mallorca tindrà conseqüències. “Ha servit per despertar consciència, però no tenc tan clar que acabi tenint conseqüències en el vot. De fet, el TIL s’aplica, a contracor però s’aplica”. Li agradaria, és clar, que s’acabàs el predomini conservador, però sap que no serà fàcil. “Crec que s’ha de fer una anàlisi pessimista perquè és el més realista, però s’ha d’actuar de manera optimista perquè, si no, no ens en sortirem mai. I, sobretot, el que no podem fer és assumir el romanticisme de la derrota”.

stats