VITO CORLEONE té una frase clàssica sobre el tema: "L'amistat ho és tot. L'amistat val més que el talent. Val més que el govern. L'amistat val quasi tant com la família". La família!! Ara no record quin dels entrevistats explicava al famós reportatge de la revista Stern d'aquest estiu sobre el costat fosc de Mallorca que l'illa era com Sicília però sense pistoles. Fos com fos, la metàfora no estava mal trobada. Tenim un mateix sentit de la família i també de l'amistat, de qui són dels meus i de qui no. Sense parlar d'altres coses. En fi, que avui al diari trobareu dues històries familiars que no puc, però, qualificar d'entranyables. A l'expresident Matas l'estan jutjant perquè va demanar a un amic que donàs feina a la seva dona. Segons diu, va demanar a l'hoteler que contractàs la seva esposa perquè eren amics, que no es pensi ningú que era el pagament d'un favor pels diners que facturava el partit. I és que la família pot sortir cara, sobretot si té gusts una mica exquisits per als seus palauets. Però és de plena confiança. Vegeu si no com la millor persona per ocupar el càrrec de la direcció de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar, després de la marxa del seu anterior responsable a Inspecció, és casualment el germà del director general de Planificació i Recursos Humans. El nou responsable, que a més es batle de Bunyola, té plaça de docent a la presó on també exercia la docència el seu amic i actual secretari general d'Educació. Que importants que són l'amistat i la família, sí. Però, què passa amb els ciutadans?
